Resultats de la cerca: 36
L’Ajuntament concedeix 36 llicències de parades de castanyes i moniatos
30/10/2020L’Ajuntament de Barcelona ha concedit, fins aquest dimecres, un total de 36 llicències per instal·lar parades de castanyes i moniatos a la via pública. La llicència d’ocupació de la via pública per a la venda de castanyes i moniatos es concedeix d’octubre fins al mes de març. Per districtes, els emplaçaments són els següents: Ciutat Vella Avinguda de Francesc Cambó, 16 Ronda de Sant Pau, 76 Rambla, 120 Ronda de Sant Antoni, 102 Pla Boqueria, 3 Eixample Passeig de Sant Joan, 2 Carrer d’Aribau, 2 Rambla de Catalunya, 2 Sants-Montjuïc Carrer de la Creu Coberta, 24 Plaça de Sants, 1 Carrer de Vila i Vilà, 101 Les Corts Avinguda Diagonal, 589 Avinguda Diagonal, 668 Carrer Deu i Mata, 49 Sarrià-Sant Gervasi Plaça d’Adrià, 1 Carrer Major de Sarrià, 1 Plaça de Joaquim Folguera, 3 Carrer Muntaner, 331 Gràcia Carrer de Bailèn, 207 Avinguda de la Riera de Cassoles, 66 Horta-Guinardó Carrer Tajo, 39 Nou Barris Passeig de Valldaura, 183 Plaça de Francesc Layret, 1 Passeig de Verdum, 55 Sant Andreu Passeig de Fabra i Puig, 116 Passeig de Maragall, 160 Sant Martí Carrer dels Enamorats, 154 Avinguda Diagonal, 26 Avinguda Diagonal, 211 Carrer de Pallars, 63 Carrer de Pallars, 218 Rambla del Poblenou, 57 Rambla del Poblenou, 124 Rambla de Prim, 19 Rambla de Prim, 137 Rambla de Guipúscoa, 100
[ ... ]
Subvencions per a la transformació digital del comerç de proximitat i la restauració
03/05/2022L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Comerç, Restauració i Consum, posa en marxa novament una línia de subvencions per a la transformació digital del comerç de proximitat i la restauració de barri. L’ajuda econòmica forma part d’un paquet de mesures més ampli, impulsat conjuntament per la Direcció de Comerç, Restauració i Consum i Barcelona Activa, que inclou també l’assessorament necessari per crear un pla de digitalització i l’accés a un catàleg formatiu amb més de 50 cursos per seguir en línia. Quin objectiu tenen? La situació generada per la pandèmia provocada per la COVID-19 i la seva evolució ha demostrat la importància que té per al petit comerç i la restauració de Barcelona ser presents també a l’entorn digital. Així, amb l’objectiu de seguir millorant el nivell de maduresa digital dels establiments i donar resposta a les noves necessitats de la ciutadania, la Direcció de Comerç, Restauració i Consum de l’Ajuntament de Barcelona activa novament una línia de subvencions dotada amb un milió d’euros per ajudar el teixit comercial i el sector de la restauració a fer el salt al món digital. A qui es dirigeixen? La línia de subvencions la podran sol·licitar exclusivament: - Establiments comercials individuals de venda al detall. - Parades de mercats municipals. (En queden exclosos la resta d’establiments comercials col·lectius de venda al detall, com els centres, les galeries i els recintes comercials.) - Establiments comercials individuals que prestin algun dels serveis següents: Tallers i serveis de reparacions mecànics Serveis fotogràfics i audiovisuals Copisteries i arts gràfiques Serveis de reparacions Agències de viatges detallistes Tintoreries i bugaderies Perruqueries, salons d’estètica i bellesa Servei de menjar preparat i càtering Bars i restaurants Clíniques veterinàries amb botiga física Quins requisits cal complir? Disposar de local comercial situat en planta baixa i/o a peu de carrer en trama urbana a la ciutat de Barcelona. Adequar les despeses d’inversió a l’objecte i la finalitat d’aquesta convocatòria. Alhora, les persones beneficiàries de les subvencions han de complir els requisits habituals, que poden consultar-se a l’apartat número 8 del document de la convocatòria. Quines despeses són subvencionables? Es classifiquen en una única modalitat, que inclou la realització d'alguna o algunes de les següents accions de digitalització: Estratègia de negoci Elaboració de plans de negoci i transformació digital. Elaboració de plans de màrqueting i comunicació digital. Comunicació digital Creació de continguts digitals. Gestió i publicació de continguts a Internet: web i notícies (bloc), xarxes socials (community manager), butlletins de notícies (newsletters). Màrqueting digital Publicitat a cercadors (SEM, Display, etc.). Posicionament a cercadors (SEO). Publicitat a xarxes socials (Social Ads). Butlletins de notícies (newsletters). Analítica web i de xarxes socials. Canals de venda en línia i omnicanalitat 1. Canal de venda en línia propi. Implementació de web de venda en línia (e-commerce). Implementació d’aplicació de venda en línia (m-commerce). Digitalització, gestió i publicació de catàlegs de productes. Integració amb operadors de logística i distribució, passarel·les de pagament i sistemes d'informació de l’establiment. Integració de l’e-commerce amb Google Shopping, Facebook i Instagram. 2. Canal de venda en línia a través de plataformes existents (Marketplaces, Apps, i d’altres): Subscripció a plataformes de venda en línia. Gestió i publicació de catàlegs en plataformes de venda en línia. Quines despeses no són subvencionables? No són subvencionables: L’adquisició de béns d’inversió, com maquinari, i de béns mobles. Les despeses de rènting, lloguer o lísing. El cost salarial i de la seguretat social del personal. Accions de digitalització subvencionables, però que pertanyin a diverses modalitats alhora. Quin termini té? Les sol·licituds es poden presentar del 3 al 30 de maig de 2022. Com que és una convocatòria en règim de concurrència no competitiva, les subvencions s’atorguen per ordre d’entrada de les sol·licituds i fins a exhaurir el crèdit pressupostari. Com i on es pot presentar la sol·licitud? La documentació de la sol·licitud s’ha de presentar de forma telemàtica a través de la seu electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, excepte en el cas de les persones incloses dins l’article 14 de la Llei 39/2015, que poden fer-ho també presencialment en qualsevol Oficina d’Atenció Ciutadana de Barcelona. Les persones sol·licitants hauran de presentar obligatòriament en el moment de la sol·licitud els documents següents, que s’expliquen amb més detall a la convocatòria: Instància de sol·licitud, disponible aquí. Qüestionari de presència a Internet i maduresa digital, disponible aquí. Documentació de pressupost/os o factura/es d’una tercera part. Document acreditatiu de situació censal i/o models 036 o 037 de l’AEAT. Documentació identificativa de qui fa la sol·licitud. Dades bancàries. Més informació Enllaç al tràmit
[ ... ]
ME VENDEN! TODO EXTERIOR - Ref. HF02594
COMPRAR CASA HIPERFINCASFantástico piso de 100m² con balcón en la zona de El Congrés i els Indians.Se compone de dos habitaciones dobles (una de ellas con vestidor) y una individual, amplio salón comedor con salida a balcón, aseo, cocina y lavabo completo.La vivienda es completamente exterior para disfrutar de luz natural en todas las estancias !Rodeada de todos los servicios(supermercados,tiendas,restaurantes,colegios...) a unos pocos minutos del metro de el congrés i els indians, y a unos 10 minutos andando al metro/renfe de sagrera, y paradas de autobuses.FINCA CON ASCENSOR!No pierda la oportunidad de visitar esta fantástica vivienda!M² construidos catastro: 100m²M² útiles registro: 92m²M²utiles contrastados: 98m² Más info: https://inmobiliaria.email/app/whatsapp/?cliente=015363_21301151101328705684M13407270
[ ... ]
Empresa i Treball obre avui, 6 d'abril, el tràmit per demanar la nova línia d'ajuts per al sector de la restauració
06/04/2022Poden demanar aquest ajut les autònomes, autònoms i empreses que presten activitats de restauració, com bars, restaurants i cafeteries, inclosos els establiments situats en centres comercials o mercats municipals. Els imports seran d’entre 1.000 a 15.000 euros, en funció del nombre de persones treballadores. El tràmit telemàtic per demanar l’ajut s’obre avui, 6 d’abril, a les 9 hores, i finalitzarà el proper dimarts, 3 de maig a les 14 hores, o fins que s’exhaureixi el pressupost. El Departament d’Empresa i Treball obre avui, 6 d’abril, el tràmit telemàtic per demanar el nou ajut adreçat específicament al sector de la restauració, afectat per les restriccions sanitàries decretades del 24 de desembre al 27 de gener. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la convocatòria d’aquesta línia, dotada amb 40 milions d’euros, que s’articula a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). Poden acollir-s’hi autònomes, autònoms i empreses que presten activitats de restauració, com bars, restaurants i cafeteries, inclosos els situats dins d'establiments col·lectius com centres comercials o mercats municipals. Els ajuts seran d’entre 1.000 a 15.000 euros, en funció del nombre de persones treballadores: 1.000 euros per a autònoms i microempreses (fins a 9 persones treballadores); 5.000 euros per a petites empreses (de 10 a 49 persones treballadores); i 15.000 euros per a empreses amb 50 persones treballadores o més. El tràmit telemàtic per demanar l’ajut s’obre avui, 6 d’abril, a les 9 hores, i finalitzarà el proper dimarts, 3 de maig a les 14 hores, o fins que s’exhaureixi el pressupost. Les sol·licituds s’ha de presentar temàticament a través del Canal Empresa, omplint el model formalitzat que es pot trobar al web del CCAM, de Canal Empresa o del Departament d’Empresa i Coneixement. Els sol·licitants podran consultar si se’ls ha atorgat l’ajut al tauler electrònic de la Generalitat. Les subvencions s’atorgaran per ordre cronològic de presentació de la sol·licitud. Aquests ajuts es poden acumular a altres subvencions o ajuts públics i/o privats ja sol·licitats procedents de qualsevol administració, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.
[ ... ]
El president Aragonès reconeix l'exemple i esforç del sector del comerç durant la pandèmia
01/12/2021El cap de l’Executiu, acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, ha lliurat els Premis Nacionals de Comerç de 2019 i 2020, corresponents a la 20a i 21a edició d’aquests guardons. Enguany també s’ha fet un Reconeixement col·lectiu al sector del Comerç per l’esforç realitzat durant el confinament amb l’objectiu d’abastir la població en diversos àmbits i zones territorials. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha posat de relleu que el sector del comerç és “el millor exemple de com aquest país s’ha sabut adaptar en una situació de dificultat”, en referència a les dificultats viscudes per la Covid-19. Així ho ha manifestat durant l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Comerç, que ha encapçalat acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. El cap de l’Executiu ha felicitat tots els distingits i els ha agraït el seu compromís, assenyalant que durant la pandèmia “us vau organitzar per ser solidaris, per contribuir al bon veïnatge. Aquest és el model de comerç implicat amb la comunitat que hem de ser capaços de preservar i conservar en aquesta etapa de recuperació econòmica”. En aquest sentit, el president també ha remarcat que des del Govern s’acompanyarà els comerços en l’obertura dels negocis al món digital. En l’acte també ha intervingut el conseller d’Empresa i Treball, que ha ressaltat que en moments de dificultat i davant d’un escenari tan excepcional, “hem comprovat la resiliència del sector, fent més visible que mai la seva funció social i vertebradora, una funció basada en allò que caracteritza el model català de comerç i que és un dels seus grans valors: la proximitat”, ha afirmat. Els guanyadors de la 20a i 21e edició dels guardons han estat els següents: Guanyadors 20a edició En la 20a edició —corresponent als premis 2019, que no es van poder convocar per la pandèmia— els guardonats en les diferents categories han estat: Premi Nacional de Comerç 2019, a Miquel Roig Casademont, pel projecte 1869 "L’empenta des de la tradició". Botiga de calçat, roba i complements. Premi Col·lectiu Territorial 2019 a Associació de Comerç d'Alfarràs, pel desenvolupament de l’aplicació mòbil (app) ERRÀS - ALFA ONLINE. Premi Col·lectiu Sectorial 2019 al Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines, per la iniciativa “Obradors de portes obertes”. Guanyadors 21a edició En la 21a edició —corresponent als premis 2020— els guardonats en les diferents categories han estat: Premi Nacional de Comerç 2020 a EYA Gispert, SLU per 1851 Casa Gispert. Botiga d'alimentació. Premi al Comerç més Innovador 2020, a Pantata Group, S.L. pel projecte Laundry Free Delivery, La Bar. Premi Col·lectiu Territorial 2020 a la Unió de Botiguers i Comerciants d`Igualada, pel projecte Igualada Comerç 365. Premi Col·lectiu Sectorial 2020 al Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província, per la campanya solidària “Som a primera línia per tu. Ajuda'ns a Ajudar”. Premi Gestió Publica 2020 a Dinamig - Agència d'Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa pel desenvolupament de l’aplicació mòbil Garrotxa Approp. Enguany l’Executiu també ha atorgat un Reconeixement col·lectiu al sector del Comerç, per l’esforç realitzat durant el confinament amb l’objectiu d’abastir la població en diversos àmbits i zones territorials. El Govern reconeix aquesta tasca, que ha contribuït de forma rellevant a la posada en valor de la funció social del comerç urbà de proximitat i al prestigi de l'activitat comercial a Catalunya. El Premi Nacional de Comerç, dotat amb 7.000 euros, reconeix la vinculació al comerç de proximitat, l’adaptabilitat i innovació en la gestió i comercialització, així com la incorporació de solucions tecnològiques o d’experiències i productes personalitzats que responguin al canvi d’hàbits de consum i a la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social.
[ ... ]
“Vine al teu comerç, vine a comprar”
01/12/2021Us informem que el Departament d’Empresa i Treball, a través de la direcció general de Comerç i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha posat en marxa la campanya “Vine al teu comerç, vine a comprar” amb l’objectiu de reactivar el comerç de proximitat i animar a la ciutadania a redescobrir els centres històrics dels municipis. La campanya “Vine al teu comerç, #vineacomprar” té com a objectiu reactivar el comerç dels centres històrics de les ciutats, donant veu als seus principals protagonistes –els i les comerciants- que animaran a la ciutadania a redescobrir el centre històric dels municipis. Amb un missatge emocional i directe, els testimonis apel·len al record d’experiències positives per atraure la visita als establiments de proximitat amb l’objectiu final d’incentivar que hi comprin. La campanya consta d’un espot de televisió, quatre anuncis de premsa i dues falques de ràdio, i tindrà presència a les xarxes socials en diferents formats. També comptarà amb insercions de publicitat exterior per tal d’arribar a la màxima cobertura del territori. Reactivació del comerç de proximitat afectat per la caiguda de visitants durant la pandèmia Aquesta acció promocional s’emmarca en les actuacions impulsades des del Departament d’Empresa i Treball per reactivar el comerç, un dels sectors més afectats per la crisi sanitària. Durant l’any 2020, l’impacte econòmic en aquest sector degut a les restriccions decretades per la Covid-19 va superar els 9.000 milions d’euros, més de la meitat dels quals durant l’estat d’alarma. En el cas dels comerços dels centres urbans i dels municipis turístics, es van veure també afectats per les restriccions de mobilitat dels ciutadans i la davallada del turisme. A Catalunya, el comerç suposa el 15% del PIB comptant comerç a l’engròs, al detall i venda de vehicles amb 98.300 establiments comercials que generen ocupació a prop de mig milió de persones. En aquest enllaç us podeu descarregar els materials de la campanya.
[ ... ]
Festival Grec 2021: un centenar d’espectacles i més espais per gaudir de la cultura
19/05/2021Després d’una edició que va estar marcada per la covid, el festival d’estiu de Barcelona torna amb una edició marcada per l’optimisme, la cultura segura i l’impuls a la creació i el talent local. La nova temporada del Grec es caracteritza per l’esforç per revitalitzar el sector cultural i donar suport a les sales, les companyies, el talent i la creació locals, l’autoria, les dramatúrgies contemporànies i els nous llenguatges, amb una atenció especial a les propostes liderades per dones, que suposen el 55% de la programació. Del 27 de juny al 31 de juliol, el Festival Grec 2021 oferirà prop d’un centenar de propostes d’arts escèniques, música i cinema en 37 espais de la ciutat. La meitat de la programació es descentralitzarà i es durà a terme fora de l’escenari principal de Montjuïc, en museus com el CCCB, el Macba, el Museu de Ciències Naturals o el Museu Etnològic i de les Cultures del Món; equipaments públics com el Teatre Nacional de Catalunya, L’Auditori, el Palau de la Música, l’Ateneu Popular 9 Barris o el Mercat de les Flors; sales com La Badabadoc, la Sala Apolo, la Sala Becket, la Sala Hiroshima, i teatres com el Borràs, el Condal o el Tantarantana. El Festival Grec 2021 en dades Dels 98 espectacles que es programaran en aquesta edició, el 50% corresponen a coproduccions en què s’han invertit 900.000 euros dels 3,3 milions del pressupost total del festival. A més, l’oferta s’ha descentralitzat entre l’escenari principal del Grec, a Montjuïc, i els 36 espais repartits per la ciutat, on es durà a terme la meitat de la programació. Del total de propostes, 38 són espectacles teatrals, seguits de la música, amb 22; l’escena híbrida, amb 16; la dansa, amb 14; el circ, amb 6, i el cinema, amb 2. L’oferta també inclou una desena de reprogramacions d’obres que no es van poder representar durant l’edició anterior, i que començaran a partir del 10 de juny. A més, hi haurà 28 activitats paral·leles en 20 espais més per completar la programació d’enguany i acostar la cultura a la ciutadania. L’Àfrica barcelonina Des del 2017, la cultura africana és un imprescindible de la programació del Grec. Enguany el festival se centra en la mirada dels creadors i les creadores afrodescendents locals. Aquesta veu pròpia que fuig dels retrats exòtics es podrà gaudir en l’espectacle inaugural del festival, amb l’adaptació teatral de la novel·la Carrer Robadors, de Mathias Enard. Dirigida per Julio Manrique, l’obra narra el viatge d’aventures i aprenentatge d’un jove des del Magrib de les primaveres àrabs fins a la Barcelona convulsa dels dies del 15M. Informació pràctica A les 16.00 hores del 6 de maig es posaran a la venda 103.673 entrades, corresponents al 50% de l’aforament de tots els espectacles programats. La capacitat final dels espais on se celebrarà el Grec estarà subjecta a la normativa sanitària regulada per les autoritats. Entre els protocols de prevenció que s’implementaran, i que ja es van posar en marxa en l’edició anterior, destaquen el control dels accessos, la restricció de grups bombolla de fins a quatre persones al Teatre Grec i fins a dues persones a la resta d’espais, o el sistema de butaques buides per mantenir la distància. A més, el festival ofereix descomptes en les entrades: Compra de 3 entrades: 30% de descompte. Compra de 5 entrades: 50% de descompte. Menors de 30 anys: 15 euros per entrada. Majors de 60 anys i persones a l’atur: 25% de descompte. Persones amb la Targeta Rosa: 50% de descompte. Espectacles familiars: 35% de descompte per a les famílies d’entre 2 i 4 membres. Bonus Cultura: descompte aplicable al Grec Ciutat.
[ ... ]
El Govern ajorna de nou l'increment de tarifes de l'impost sobre les estades en establiments turístics
19/05/2021El calendari es modifica de l’1 de juny a l’1 d’octubre del 2021 per afavorir la reactivació del sector turístic. El Govern ha donat llum verda a un nou decret llei que modifica el calendari d’entrada en vigor de l’increment de les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics. D’acord amb el text aprovat avui, la delicada situació econòmica del sector turístic justifica ajornar-ne l’aplicació efectiva per a després de la temporada d’estiu, és a dir de l’1 de juny a l’1 d’octubre, per afavorir la reactivació del sector. Aquest és el tercer cop que el Govern modifica el calendari d’aquesta mesura inclosa en la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: de l’1 de juliol del 2020 a l’1 de gener del 2021 (Decret llei 23/2020, de 9 de juny); i de l’1 de gener del 2021 a l’1 de juny del mateix any (Decret llei 36/2020, de 3 de novembre). El Decret llei, que disposa d’un article únic i una disposició final, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
[ ... ]
L’Ajuntament de Barcelona dona suport al comerç de proximitat davant els danys per actes vandàlics
02/03/2021A través de l'Oficina Municipal d’Informació a les Persones Consumidores (OMIC) s'acompanya i s'informa sobre com reclamar a les asseguradores o al consorci de compensació d’assegurances. Els danys es poden diferenciar entre “danys habituals” i “danys extraordinaris”. Els danys per efectes d’actes vandàlics estan considerats com “danys extraordinaris”. Qualsevol persona que tingui una assegurança privada de danys propis en els béns està assegurada amb dues companyies d’assegurances al mateix temps: amb l’asseguradora pròpia, que cobreix els “riscos habituals” com incendis, danys elèctrics, impactes, etc. amb el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), que s’ocupa d’altres funcions i riscos “menys comuns”, entre els quals es troben els “riscos extraordinaris” i els danys ocasionats de forma violenta com a conseqüència d’actes vandàlics. Què fer en cas de sinistre? En primer lloc cal veure si la pòlissa contractada és de multirisc i cobreix els actes vandàlics. Si es tenen dubtes sobre la pòlissa, es pot contactar amb l’OMIC de Barcelona, que t’assessorarà sobre les condicions de la pòlissa contractada a consum@bcn.cat. En cas que la pòlissa cotractada cobreixi els danys extraordinaris, s’ha de reclamar a l’entitat asseguradora i/o al Consorci de Compensació d’Assegurances. 1. S’ha de comunicar a l’entitat asseguradora o al Consorci de Compensació en un termini de 7 dies naturals a partir del moment que us heu adonat del dany, sempre que la pòlissa no estableixi cap altre termini superior. 2. Totes les pòlisses d’assegurances indiquen un telèfon d’atenció al client. Es pot consultar el directori d’entitats asseguradores aquí. 3. A partir d’aquest moment, la companyia asseguradora inicia la investigació i el peritatge necessari per comprovar el sinistre i determinar l’import dels danys. 4. En el cas de riscos extraordinaris, també es pot demanar informació i/o presentar la sol.licitud d’indemnització directament davant el Consorci de Compensació d’Assegurances trucant al 900.222.655 o al 952.367.042. L’horari d’atenció és de 9 a 18 hores de dilluns a divendres. Les dades mínimes necessàries per fer la sol.licitud d’indemnització són: Dades de la pòlissa, entitat asseguradora i número de pòlissa Dades del titular i dades de contacte Dades bancàries Relació de danys A l’acabar la conversa telefònica es facilitarà un número de registre que serà el que identificarà l’expedient pel seguiment i altres informacions. També es pot fer a través del seu web. Els drets de les empreses com a consumidores El Codi de consum també considera persones consumidores a les persones empresàries autònomes i microempreses (empresa de menys de 10 treballadors i volum de negoci anual o balanç general anual no superior als 2 milions d’euros). Per tant, l’OMIC, segons la seva competència, pot informar i assessorar respecte a la relació contractual que els establiments comercials tinguin amb les empreses de serveis bàsics i serveis de tracte continuat, com per exemple, els subministraments bàsics (aigua, llum o gas), la telefonia, les assegurances o la contractació de productes bancaris o serveis financers. En cas de desavinença amb l’empresa asseguradora Es pot trucar al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions de l’asseguradora (Servei d’atenció al client o bé Defensor del client) i fer la reclamació. En aquest cas, cal recordar demanar el número de referència corresponent. També, és possible presentar la reclamació a l’adreça física que es pot trobar tant en el contracte com en les factures. Si no s’ha obtingut resposta en el termini de 30 dies, o bé la resposta no és satisfactòria, es pot contactar amb l’OMIC de Barcelona, que donarà suport i acompanyament al comerç de proximitat en els dubtes i reclamacions davant les asseguradores, a través del seu web o per correu electrònic a consum@bcn.cat. Les reclamacions respecte a l’asseguradora també es poden adreçar a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Podeu descarregar-vos el formulari de reclamacions en aquest enllaç. Per a més informació relacionada amb els drets de les persones consumidores, us podeu adreçar a l’OMIC de Barcelona, al carrer de la Ronda de Sant Pau 43, baixos, amb cita prèvia.
[ ... ]
Actualització: prorrogades totes les mesures i restriccions per al comerç i la restauració
01/03/2021Aquest 20 de febrer, la Generalitat de Catalunya ha publicat al DOGC la resolució SLT/436/2021, que prorroga fins a l'1 de març de 2021 el gruix de les restriccions vigents des del 8 de febrer en el cas del comerç i la restauració. D'aquesta manera, es seguirà permetent l'obertura de les llibreries els caps de setmana, independentment de la seva superfície de venda i ubicació. També es mantindrà la flexibilització introduïda en la darrera resolució en el cas de la restauració: bars i restaurants podran servir a les taules de les terrasses i menjadors durant una hora més per cada franja: de 7:30 h a 10:30 h i de 13 h a 16:30 h. En canvi, les botigues que tinguin més de 400 metres quadrats i els centres comercials han de seguir amb la persiana baixada. A més, la resolució també ha prorrogat de nou el tancament de tots els comerços no essencials durant el cap de setmana. Et resumim què diu la nova resolució: La restauració amplia horaris Pel que fa a la restauració, cal tenir en compte els següents requisits: Els horaris que cal complir són: Servei de consum en l’establiment entre les 07:30 hores i les 10:30 hores i les 13:00 hores i les 16:30 hores. Recollida de menjar als establiments entre les 06.00 hores i les 22.00 hores. Serveis a domicili entre les 06.00 hores i les 23.00 hores. Pel que fa a l’aforament, ha de ser del 30% en espais interiors, que han d’estar sempre ben ventilats. S’ha de garantir una distància mínima degudament senyalitzada de dos metres entre comensals de taules o agrupacions de taules diferents. En el cas de les terrasses, és del 100% i s’ha de garantir una distància mínima degudament senyalitzada de dos metres entre comensals de taules o grups de taules diferents. El consum s’ha de realitzar sempre a la taula. Es limita a quatre el nombre màxim de comensals per taula o agrupació de taules, llevat que pertanyin a la bombolla de convivència. S’ha de garantir la distància d’un metre entre persones d’una mateixa taula, excepte per a persones que pertanyin a la bombolla de convivència. El tipus i mida de taula han de permetre que es garanteixin aquestes distàncies. Els establiments d’hoteleria poden donar també servei de restauració exclusivament a les persones allotjades en horari de sopar, d’acord amb el règim horari establert a l’apartat 6 d’aquesta Resolució. Les restriccions al comerç es prorroguen, però les llibreries podran obrir En primer lloc, la resolució del passat 6 de febrer, i que ara ha quedat prorrogada de nou amb aquesta altra, suspèn l’obertura al públic dels establiments i locals comercials de venda al detall els dissabtes i diumenges, tret dels establiments comercials dedicats a la venda de productes essencials, de productes higiènics, les llibreries, els centres de veterinària, les perruqueries, els centres d’estètica, els concessionaris d’automòbils i els centres de jardineria, que poden romandre oberts sigui quina sigui la seva superfície, i amb les mesures establertes d’higiene i de seguretat establertes en el pla sectorial de comerç aprovat pels òrgans de Govern del Pla d’actuació del PROCICAT. La resolució segueix incloent les llibreries en el grup d’establiments comercials que comercialitzen productes essencials i que, per tant, estan exclosos de les limitacions d’obertura els dissabtes i els diumenges, així com d’aquelles que estan vinculades a la superfície de venda o a la seva ubicació en establiments comercials col·lectius, com centres comercials o galeries. L’obertura al públic dels establiments i locals comercials de venda al detall de dilluns a divendres que no son servei essencial ni cap de les excepcions esmentades anteriorment, queda condicionada al fet que tinguin una superfície de venda igual o inferior a 400 metres quadrats; que se’n redueixi al 30% l’aforament permès per llicència o autorització de l’activitat i que els establiments apliquin de manera rigorosa les mesures higièniques, de prevenció i de seguretat establertes per fer front a la covid-19 en el Pla sectorial de comerç, aprovat pels òrgans de Govern del Pla d’actuació del PROCICAT. Els centres comercials, tancats Pel que fa als centres comercials, galeries comercials i recintes comercials, la resolució prorrogada els obliga a seguir amb l’activitat suspesa. Tot i així, els comerços essencials i la resta d’excepcions citades anteriorment, sí que poden romandre oberts. També poden obrir les llibreries. Alhora, poden obrir al públic, excepte dissabtes i diumenges, aquells establiments i locals comercials que es trobin dins dels centres, galeries o recintes comercials, que tinguin una superfície de venda igual o inferior a 400 metres quadrats i disposin d’accés directe i independent des de la via pública, amb un aforament màxim del 30% i aplicant de manera rigorosa les mesures higièniques, de prevenció i de seguretat establertes per fer front a la COVID-19 en el Pla sectorial de comerç, aprovat pels òrgans de Govern del Pla d’actuació del PROCICAT. Consulta la resolució SLT/436/2021 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)
[ ... ]
Empresa i Coneixement obre avui la línia d'ajuts per a autònoms i empreses del sector turístic afectats per la Covid-19
26/11/2020El DOGC va publicar ahir la convocatòria dels ajuts, que es podran tramitar a partir de les 9 hores d'avui dijous a través del Canal Empresa. S’hi podran acollir guies de turisme de Catalunya habilitats, titulars d’establiments d’allotjament turístic, agències de viatge, empreses explotadores d’habitatges d’ús turístic i establiments i activitats d’interès turístic. La subvenció dobla la quantia de la convocatòria anterior i és compatible amb les dues línies d’ajuts que ja s’han atorgat des de la Direcció General de Turisme. La nova convocatòria del Departament d’Empresa i Coneixement respon a la necessitat de mantenir les ajudes al teixit econòmic del turisme, un dels sectors més afectats per la pandèmia. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui la convocatòria per tramitar a partir de demà dijous a les 9 hores la nova línia d’ajuts directes del Departament d’Empresa i Coneixement dotada amb 19 milions d’euros per garantir la continuïtat del sector turístic afectat per la pandèmia de la Covid-19. La tramitació dels nous ajuts es podrà fer a través del Canal Empresa seguint un procés simplificat que millora la usabilitat i permet fer-lo en línia sense necessitat de fer cap descàrrega. En un primer moment, el Departament preveu cobrir entre 3.000 i 4.000 sol·licituds d’aquestes subvencions destinades a autònoms i empreses del sector turístic de Catalunya afectats econòmicament per la crisi de la pandèmia. A diferència de les anteriors, la convocatòria no quedarà tancada quan s’arribi a l’import global de la línia, si no que autònoms i empreses podran seguir formalitzant les seves sol·licituds i es generarà una base de dades amb tots els sol·licitants. Quan s’ampliï la dotació pressupostària els beneficiaris rebran l’ajut segons l’ordre de la base de dades sense haver de fer cap tràmit nou. D’aquesta manera s’atendrà a tots els sol·licitants de manera més àgil i ràpida. La Direcció General de Turisme ha preparat un seguit de preguntes i respostes sobre aquest nou ajut i els dubtes i/o consultes es poden fer arribar a través del Formulari de contacte del Departament d'Empresa i Coneixement. Qui se’n pot beneficiar Les bases reguladores de la nova línia indiquen que l’ajut és d’un únic pagament destinat a guies de turisme de Catalunya habilitats, titulars d’establiments d’allotjament turístic (establiments hotelers, apartaments turístics, càmpings i establiments de turisme rural), agències de viatge, empreses explotadores d’habitatges d’ús turístic, i establiments i activitats d’interès turístic. Dins d’aquest últim grup s’inclouen les activitats següents: congressos i turisme de reunions; rutes guiades, culturals, sortides de coneixement del patrimoni i el medi natural i excursions; senderisme; cicloturisme; enoturisme; ecoturisme; activitats aquàtiques i nàutiques; i activitats desenvolupades en parcs de natura, aquàtics i temàtics. Es dupliquen els imports En aquesta nova convocatòria es dupliquen les quanties de l’anterior. Així, els guies de turisme de Catalunya habilitats rebran la quantia de 2.000 euros. La resta de col·lectius beneficiaris rebran les quanties següents: autònoms i empreses amb una mitjana de fins a 5 treballadors, 5.000 euros; empreses amb una mitjana d'entre 6 i 49 treballadors, 10.000; i empreses amb una mitjana de més de 50 treballadors, 20.000. Pel que fa a les empreses explotadores de HUTs: empreses de fins a 10 treballadors, 5.000 euros; empreses a partir d’11 o més treballadors, 10.000 euros. Aquesta tercera línia es realitza en un únic pagament i és compatible amb les dues línies d’ajuts anteriors que ja s’han atorgat des de la Direcció General de Turisme. De la primera línia (dotada amb 3,5 milions ampliats després fins a un total de 5 milions) s’han atorgat 1.890 ajudes a empreses i professionals. De la segona línia (de 8,5 milions), 2.167 sol·licituds. Amb aquesta convocatòria el Govern haurà destinat 32,5 milions en tres línies directes de subvenció per garantir la continuïtat del sector turístic.
[ ... ]
El 84% dels consumidors compren habitualment al comerç urbà i la tendència és que aquest valor segueixi creixent
26/11/2020La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta ha presentat avui l’estudi “Recodificant el comerç: claus per adaptar-nos al consumidor en un entorn incert”, que analitza els canvis en el comportament dels compradors a partir de la pandèmia i aporta noves eines al sector comercial per millorar-ne competitivitat. L’informe assenyala que nou de cada deu consumidors consideren molt o bastant important que l’establiment on compren generi ocupació local i dinamitzi l’economia de proximitat. Supermercats i comerç de proximitat en general són els formats comercials més ben valorats pels consumidors. Els joves són el grup d’edat amb més capacitat d’influir en el prestigi d’un comerç, mentre que les dones tendeixen a recomanar de manera més positiva que els homes. Actualment la possibilitat de comprar en calma i amb confiança és l’element més recordat d’una experiència de compra, seguida del disseny del local o d’elements sensorials. El 84% dels consumidors compren habitualment al comerç urbà i la previsió és a l’alça. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha presentat avui l’estudi “Recodificant el comerç: claus per adaptar-nos al consumidor en un entorn incert”, impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement que analitza els canvis en el comportament dels compradors provocats per la Covid-19 i aporta noves eines al sector comercial de proximitat a l’inici de la campanya de Nadal. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha volgut destacar l’oportunitat de la presentació de l’informe “en plena primera fase de reobertura, a les portes d’un cap de setmana marcat pel Black Friday, o a mes de Nadal i per tant, ens trobem a les portes de la campanya comercial més important de l’any”. Segons ha assegurat, “és més important que mai que la planificació estratègica de les vostres empreses basada en dades concretes, a partir del coneixement del comportament del consumidor” i ha vaticinat que “aquest Nadal el consumidor té ganes de comprar i alhora ser responsable amb les seves compres. Unes compres que són transcendents i que tot plegat fa que el comerç de proximitat sigui el protagonista les properes setmanes”. En aquest sentit, Vilalta ha explicat que l’informe assegura que “nou de cada deu consumidors consideren molt o bastant important que l’establiment on compren generi ocupació local i dinamitzi l’economia de proximitat, fet que es tradueix en que el 84% dels consumidors compren habitualment en el comerç urbà i la tendència és que aquest valor vagi a l’alça”. Així mateix, la directora ha apuntat que segons l’estudi “les compres a distància creixen amb la pandèmia, però estan lluny de la compra presencial” i ha afegit que “el comerç ha accelerat els canvis en la seva transformació digital, i aquesta lectura és positiva. El canal online s’ha enfortit els últims mesos (i canals a distància), reforçant aquest consumidor omnicanal”. D’altra banda, Vilalta ha assenyalat que “en termes generals, s’ha produït un augment de la taxa d’estalvi de les famílies, segons el Banc d’Espanya superior al 22,5%, i ara hem de canalitzar aquest estalvi cap a la reactivació del consum i de les activitats econòmiques”. De la seva banda, la directora de l’Agència Catalana de Consum, Montserrat Ribera, ha destacat la importància de conèixer els hàbits dels consumidors, tant per part de les empreses com per part de les administracions: “durant el confinament i les fases posteriors, des de l’ACC hem observat els hàbits de consum dels catalans per detectar quins comportaments podien ser més temporals i quins podien esdevenir permanents”. En aquest sentit, ha incidit que “per tal de poder aportar llum i donar eines al sector davant d’aquesta època d’incertesa, és important conèixer com, quan i per què fan les compres els consumidors”. L’informe, elaborat per la consultora RBD Consulting Group i que ha presentat el president de Foment Comerç, Jordi Gaspa, se centra en l’anàlisi dels factors claus que influeixen en el procés de decisió de compra, tant per als diferents sectors d’activitat com per als diferents formats comercials. També identifica les actuacions que es poden dur a terme en l’actual entorn d’incertesa per millorar la competitivitat dels establiments i adaptar-ne les estratègies per als nous patrons de consum. L’estudi s’ha realitzat a partir d’una enquesta online realitzada l’estiu passat a 806 ciutadans a Catalunya, d’entre 18 a 75 anys, distribuïts per franges d’edat, gènere, ocupació, àmbits territorials i hàbitat, de manera que la mostra hagi resultat representativa del conjunt de la població. La meitat dels consumidors ha modificat els seus hàbits de compra durant la pandèmia El 50% dels compradors reconeix que la crisi de la Covid-19 ha modificat els seus hàbits de consum, preferències i manera de comprar. Els segments de població que més han modificat els seus hàbits durant els mesos de pandèmia són els joves, les dones i les persones que teletreballen. Un factor clau per conèixer el nou consumidor era determinar què prioritza a l’hora de triar un establiment comercial. En aquest sentit, el 41% dels compradors ha manifestat que en primer lloc es fixa en aquells atributs relacionats amb el producte, el 25% ho fa pensant en atributs relacionats amb la seguretat, el 14% decideix on comprar en funció dels serveis que rebrà durant l’acte de compra, el 12% prioritza l’experiència i la comoditat, mentre que el compromís social de l’empresa representa només un 8%. L’estudi analitza els atributs concrets d’aquestes cinc grans categories. Així, entre els relacionats amb el producte, destaquen la qualitat (73% dels consumidors la consideren un element molt important), el factor preu (65%) i les promocions i ofertes (47%). La presència de productes de proximitat ha estat considerada molt important per al 42% dels enquestats i la de productes artesans per al 21%. D’entre els aspectes relacionats amb la seguretat sanitària, la mascareta (78%) i l’ús de gel hidroalcohòlic (56%) són els elements més importants, així com la seguretat que dona el pagament contactless (54%), la gestió de cues (52%) i el control d’aforament de l’establiment (48%). Pel que fa als serveis, els aspectes més valorats pels compradors són els relacionats amb l’excel·lència del canal a distància. En referència a les compres online, la importància que els productes lliurats siguin els encarregats s’ha convertit en l’atribut més important per als compradors (82%). Segueixen en importància la seguretat del pagament (72%) i el compliment amb les hores de lliurament sol·licitades (66%). Respecte l’experiència de compra física, es constata la influència de la crisi sanitària en aspectes com la neteja de l’establiment (74%) i la possibilitat d’efectuar una compra ràpida i sense cues (52%). També es mantenen aspectes més tradicionals com el bon ambient del personal o l’accessibilitat. Els efectes de la pandèmia també mostren una major conscienciació dels consumidors sobre la importància del comerç de proximitat en l’economia local. Així, el 49% valora que la seva compra serveixi per generar ocupació local i dinamitzar l’economia de proximitat. Un percentatge que s’incrementa fins al 91% si s’afegeix el grup dels que consideren aquesta condició bastant important. Durant els mesos de pandèmia, aquest element de valoració ha guanyat rellevància en la decisió de compra, juntament amb el sentit de pertinença a la comunitat i solidaritat amb l’entorn proper. Preferències del consumidor per formats comercials Pel que fa als diferents formats comercials, el comerç de proximitat en general i, més concretament, la categoria supermercats, són els dos formats millor valorats per part dels consumidors: un 82% i un 86% dels enquestats afirmen que aquests formats de proximitat satisfan perfectament les seves necessitats de compra i n’acompleixen les expectatives. En aquesta valoració global, segueixen els formats hipermercat (74%), grans superfícies especialitzades (74%), portals online generalistes (71%), mercats municipals (66%), centres comercials (66%), eixos comercials (58%), portals online especialitzats (37%) i, finalment, mercats no sedentaris (28%). L’estudi també analitza la valoració que diferents perfils de consumidor donen a cadascun dels formats comercials. Així, en el cas d’aquells consumidors que prioritzen aquells aspectes relacionals amb la responsabilitat social i l’economia local, la satisfacció envers el comerç de proximitat arriba a la pràctica totalitat (98%). Gestió d’expectatives L’estudi posa de manifest que el 80% d’enquestats recomana un comerç quan viu una experiència positiva; en canvi, només el 27% el desaconsella degut a una experiència negativa. Per franges d’edat, l’anàlisi realitzada demostra que els consumidors més joves són el segment que genera més recomanacions o desaprovacions de les experiències i, per tant, el més influent tant en sentit positiu com en negatiu. Per altra banda, cal destacar que les dones recomanen més i més positivament que els homes. Analitzats els elements que el consumidor recorda més de la seva experiència en un comerç, el més valorat ha estat la possibilitat de realitzar una compra tranquil·la i en calma (39% dels enquestats recorden la seva millor experiència de compra per aquest motiu). Segueixen en importància elements com el disseny del local (39%) o factors sensorials, com la llum i el color (34%) i les olors (32%). Pel que fa a sectors d’activitat, els més recordats com a experiència positiva són la moda (30%), seguit de la cultura (21%) i l’equipament de la llar (20%). En menor grau apareix el producte fresc (17%) i els articles esportius (6%). A l’hora d’escollir on comprar, més de la meitat dels enquestats afirmen que segueixen les recomanacions dels amics (66%) o bé busquen informació a través d’internet. L’accés telefònic directe amb la botiga també és un aspecte molt valorat pel 50% dels compradors. Les xarxes socials (32%) tenen més influència que el que ofereixen el mitjans de comunicació (39%) o les insercions publicitàries a ràdio i televisió (17%). Així mateix, a l’hora de descobrir nous comerços urbans, els canals d’informació més utilitzats són també les recomanacions (49%), seguides de la publicitat (25%) i l’experiència de passejar (22%). El 84% dels consumidors compren habitualment en el comerç urbà La gran majoria de consumidors visita i compra habitualment al comerç urbà del seu barri o municipi. Aquesta opció s’incrementa amb l’edat; així, els més joves ho fan en un 76% dels casos, mentre que els més grans ho fan en un 96%. Aquest comportament també es veu reflectit en les diferents modalitats d’ocupació: les persones jubilades són les que compren més en el seu municipi (91%), mentre els estudiants ho fan en un 71%. L’estudi posa de manifest que un de cada quatre enquestats ha consultat en alguna ocasió un directori de comerços del seu municipi. Durant els mesos de confinament, però també després, la tasca de difondre l’oferta de proximitat entre els veïns realitzada per moltes associacions de comerciants s’ha traduït en un bon nombre de comandes, que en molts casos han estat telefòniques, mitjançant aplicacions com whatsapp o bé online. Tal i com es constata a l’informe, el percentatge de compradors al comerç urbà creix en els segments que prioritzen la responsabilitat social i la seva contribució en la creació d’ocupació i economia local a l’hora de decidir on comprar. L’estudi també posa en relleu les implicacions que té el teletreball en el comerç urbà. Segons Randstad, a Catalunya un 18,5% dels treballadors teletreballa de forma habitual en l’actualitat, i la previsió es que aquesta xifra incrementi fins a un 25% del total. D’acord amb l’estudi del Departament d’Empresa i Coneixement, els teletreballadors no tan sols són el segment de població que més ha modificat els seus hàbits de compra (61%), sinó que valoren la proximitat en un percentatge més elevat que no pas la mitjana de la població (46% enfront de 35%). Les compres a distància creixen amb la pandèmia, però estan lluny de la compra presencial L’anàlisi dels diferents sectors d’activitat constata aquest fet. Així, s’ha comprovat que el producte fresc és el sector que més ha vist créixer el nombre de compradors que fan alguna compra a distància (passant del 12% a 23%). Si bé aquesta tendència constata un creixement de la compra omnicanal, l’adquisició de productes frescos es realitza majoritàriament de forma presencial en un 98% dels casos. En el cas concret de productes frescos, crida l’atenció que l’increment de compradors per telèfon o whatsapp (13%) està per davant de l’online (9%), al contrari del que succeeix en altres sectors d’activitat. Quant a formats comercials, la compra de producte fresc es realitza majoritàriament als supermercats (42%) i al comerç de proximitat (40%). Segueixen a força distància els hipermercats (10%) i centres comercials (3%). Tot apunta que aquestes diferències tendeixen a créixer, ja que el comerç de proximitat ha guanyat un 5% dels compradors de producte fresc durant la pandèmia, mentre un 13% afirmen que incrementaran la despesa futura en aquest canal en un futur. La compra de la resta de producte quotidià (alimentació no perible, perfumeria, farmàcia) es continua realitzant de forma presencial en el cas del 97% dels consumidors. No obstant això, l’ús combinat de canals físics i a distància ha crescut un 7% degut a la pandèmia (passant del 22% al 29%). També en aquest cas, la compra presencial es fa principalment a supermercats (44%), comerç de proximitat (33%) i hipermercats (11%). Pel que fa a les compres de moda i equipament de la persona, un 89% dels enquestats utilitza el canal físic. La compra de moda i equipament de la persona es fa principalment als centres comercials (36%), seguit del comerç de proximitat (21%) i els eixos comercials (17%). En aquest sector l’ús combinat amb els canals a distància és més significatiu i s’ha incrementat un 7% durant la crisi (passant del 49% al 56%). Quant a la venda a distància, el 47% dels compradors de moda ja eren usuaris d’aquest canals abans del confinament i només un 7% correspon a nous usuaris. En equipament de la llar, un 76% dels compradors utilitza el canal físic. Aquesta compra presencial es realitza habitualment en superfícies especialitzades (33%) seguit del comerç de proximitat (26%) i els centres comercials (21%). El 50% dels enquestats afirmen que també fan servir algun mitjà a distància per adquirir productes d’equipament de la llar. En oci, cultura electrònica i esport es detecta un consumidor pràcticament ominicanal: el 71% dels compradors fa servir el canal físic. La compra presencial en aquest sector es realitza principalment a superfícies especialitzades i centres comercials, ambdues amb un 27%, seguit pel comerç de proximitat (25%) i eixos comercials (12%). Recomanacions L’estudi proposa un seguit de recomanacions de cara a facilitar eines al sector comercial que es recullen en els següents blocs: Innovar i arriscar. La recomanació dels amics i familiars influeix molt en la decisió de compra i descoberta de nous establiments. L’estudi mostra un consumidor que tendeix a recomanar les experiències positives i castiga poc les negatives. Per tant, en un context d’incertesa, és el moment de realitzar propostes arriscades. Redefinir les estratègies de màrqueting. Focalitzar-se en el client perquè esdevingui ambaixador de l’establiment i prioritzar les estratègies de comunicació. Les xarxes socials o les targes de fidelització s’han d’acompanyar d’experiències positives que generin bones recomanacions. Establir una estratègia customer centricity; abans, durant i després de la compra, prioritzant la qualitat del servei. El consumidor demana un canal de comunicació directe i generar confiança, amb una estratègia centrada en el client. Desenvolupament d’un portafoli de venda i serveis a distància. El creixement del canal online durant la pandèmia (27%) assenyala els canals a distància com un element essencial per generar experiència de compra satisfactòria i engagement amb el comprador. Digitalització del punt de venda i back office. Incorporar les noves tecnologies en tota la cadena de valor comercial per donar resposta a les demandes del nou consumidor (canal online, serveis d’atenció, agilització del temps a la botiga, interacció...). Redissenyar l’establiment per facilitar la compra ràpida. És necessari repensar l’establiment per facilitar una compra calmada i serena; el consumidor demana una gestió eficient del temps que inverteix en comprar. Redefinir els indicadors associats al retail físic; el tràfic a botiga perd importància i cal prioritzar la conversió en vendes. Definir una estratègia específica per als teletreballadors. El teletreball pot arribar a créixer fins el 25% i constitueix un canvi de paradigma en els hàbits de compra, ja que augmenta el factor proximitat com a element per decidir l’establiment. (campanyes de comunicació als veïns i residents, adaptació dels horaris comercials, implementació de nous serveis). Posar en valor la responsabilitat social. La importància dels valors i la responsabilitat amb la comunitat ha incrementat en els nous consumidors. Impulsar campanyes de comunicació que posin en valor la proximitat, el sentiment de comunitat i la seva contribució a l’economia local. L’artesania i el comerç de proximitat com a elements diferenciadors.
[ ... ]
Serveixen per eliminar el coronavirus, les màquines d’ozó?
13/05/2020La desescalada està permetent que vagin obrint -amb moltes limitacions- establiments i negocis, i les mesures de desinfecció de superfícies han de ser estrictes. Per això hi ha tot un seguit de mètodes i eines que van apareixent, com les mampares i les màquines d’ozó o de rajos ultraviolats, que generen molts dubtes entre la ciutadania. Moltes empreses aprofiten l’avinentesa per vendre els seus productes, però… són efectius? De les màquines d’ozó se n’està parlant molt, aquests dies. Hi ha estudis que, efectivament, diuen que aquest gas pot servir per desinfectar, però cal tenir en compte que l’ozó no es troba a la llista de productes viricides del Ministeri de Sanitat, que són els productes que caldria fer servir per a la desinfecció, ja que la seva eficàcia ha estat provada i per a tal efecte han estat autoritzats. QUÈ EN DIUEN LES AUTORITATS SANITÀRIES? Davant els dubtes dels últims dies, Sanitat ha publicat una nota per explicar que la venda de les màquines d’ozó està permesa, almenys fins que acabi l’avaluació que n’està fent la Unió Europea. Això sí, Sanitat alerta que cal que es respectin les mesures de seguretat corresponents. Els biocides com l’ozó s’han de comercialitzar amb notificació al ministeri. -No es pot aplicar en presència de persones. -Els aplicadors han de disposar dels equips de protecció adequats. -Com que és una substància química perillosa, pot produir efectes adversos. En l’inventari de classificació de l’ECHA (Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques) es notifica la classificació d’aquesta substància com a perillosa per via respiratòria, irritació de pell i mal ocular. -S’haurà de ventilar adequadament el lloc desinfectat abans de l’ús. -Pot reaccionar amb substàncies inflamables i pot produir reaccions químiques perilloses en contacte amb altres productes químics. La Generalitat de Catalunya, a través del Canal Salut, informa que “aquesta substància està sent avaluada, però encara no està aprovada, per la qual cosa el Ministeri de Sanitat no disposa de cap document sota aquesta legislació de biocides que n’estableixi l’eficàcia i la seguretat en l’ús”. A més, apunta que “es plantegen dubtes principalment sobre les dosis necessàries per garantir-ne l’eficàcia davant el coronavirus i els efectes sobre la salut que aquestes dosis poden implicar”. L’ozó i altres productes derivats tampoc no es recullen com a vàlids contra el coronavirus en superfícies a la llista de desinfectants de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units . La Societat Espanyola de Sanitat Ambiental (SESA) ha apuntat que “en el cas de l’ozó i el diòxid de clor, s’estan utilitzant, potser per error, com a viricides, sense estar constatat que ho siguin, la qual cosa pot suposar una falsa sensació de seguretat als ciutadans”. LES EMPRESES DE SANITAT AMBIENTAL ALERTEN L’Associació d’Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) és molt escèptica i crítica envers les desinfeccions que s’estan fent amb ozó. El president, Sergio Monge, explica a RAC1.cat que les desinfeccions s’han de fer sempre “per part d’empreses que estiguin registrades oficialment com a empreses de serveis biocides, registres de cada Conselleria de Sanitat, perquè és una qüestió de la qual depèn la salut pública, i per això la llei és restrictiva”. Sobre l’ozó, Monge apunta que “les desinfeccions s’han de fer amb productes que han demostrat eficàcia viricida, que són els que ha dit el Ministeri de Sanitat en el seu llistat. Són aquests els únics que tenen eficàcia demostrada, i l’ozó no hi és”. Aquest especialista posa l’accent en la responsabilitat, especialment important enmig d’una pandèmia. “Si tens formigues a casa, i et compres un aparell d’ultrasons, hauràs perdut temps i diners. Però amb milers de morts i centenars de milers d’infectats per coronavirus, estem en un altre escenari. No es pot posar qualsevol a fer desinfeccions, ni amb qualsevol producte”. El cas és que ara mateix, com apunta Sanitat a la seva nota, l’ozó està en un procés d’avaluació per part de les autoritats europees. És una de les matèries o substàncies actives que s’estan avaluant, encara i fins al 2024, per part de l’ECHA. Són les empreses les que defensen les substàncies, i l’autoritat ha de comprovar cada argument. En primer lloc, s’ha de veure quina concentració de producte es necessita per arribar a un determinat poder desinfectant. I a continuació cal comprovar si això és compatible per a la salut o no. L’ECHA també estudia quines mesures de prevenció cal prendre abans d’aplicar aquestes substàncies. En el cas de l’ozó, tot això encara s’estudia. “Per les proves que s’han fet amb altres virus, calen concentracions molt elevades d’ozó perquè sigui efectiu, i per això no hi pot haver persones presents quan es fa servir contra aquests virus. A més, un cop utilitzat, cal rebaixar la concentració al valor ambiental permès, l’ozó present. Per fer això ho he de fer amb terminis de seguretat”, explica Monge. COTXES D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES Si les màquines d’ozó estan en dubte, com pot ser que alguns cossos de policies locals i de bombers estiguin comprant els aparells per desinfectar els vehicles de patrulla o de servei? “S’estan fent dues coses malament per part de les administracions que prenen aquestes mesures: contractar serveis de desinfecció que no hi estan capacitats, i fer servir uns productes que no estan reconeguts pel Ministeri de Sanitat com a viricides”, diu Monge. En les proves que s’han fet amb ozó per desinfectar superfícies d’altres tipus de virus no tan nous (no amb coronavirus), calen moltes hores de repòs del producte perquè la concentració d’ozó baixi dels nivells d’eficàcia contra el virus als nivells compatibles amb la salut. “I en canvi les màquines que veiem ara, et desinfecten suposadament el cotxe en pocs minuts i et donen les claus en un minut. No té sentit”.
[ ... ]
L'Executiu permet a pimes i autònoms ajornar a maig les declaracions d'impostos del mes d'abril
15/04/2020El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei que amplia fins al maig els terminis de presentació i pagament de declaracions i autoliquidacions d'impostos per a pimes i autònoms que habitualment es fan al mes d'abril. La norma estableix que els que tinguin una facturació de fins a 600.000 euros podran ajornar fins al 20 de maig la presentació de la declaració trimestral l'IVA i el pagament fraccionat de l'Impost sobre Societats, així com de l'IRPF. En el cas de declaracions domiciliades, el termini s'amplia també un mes i passa del 15 d'abril al 15 de maig. Independentment de el moment de la presentació, tots els càrrecs es realitzaran el 20 de maig. Això inclou també les declaracions presentades abans del 15 d'aquest mes. La ministra d'Hisenda i portaveu de Govern, María Jesús Montero, ha afirmat que aquesta mesura "facilitarà el compliment de les obligacions tributàries i alhora permetrà injectar liquiditat en el conjunt de les nostres empreses", concretament fins 3.558.000. Montero ha calculat que poden beneficiar-se al voltant de 3,4 de contribuents, el que suposa un 95% del total de pimes i autònoms que, al seu torn, componen la major part de el teixit productiu del nostre país. Montero ha recordat que pimes i autònoms també poden acollir-se a l'ajornament del pagament d'impostos, fins a 30.000 euros durant 6 mesos, sense pagar interessos durant els tres primers, i ha anunciat que pròximament el Govern aprovarà que els autònoms que tributen per mòduls puguin acollir-se al sistema d'estimació directa. Balanç de Mesures La portaveu de Govern ha aportat dades sobre el resultat de les mesures posades en marxa fins ara perquè les empreses que es troben amb fortes tensions de tresoreria puguin fer front a les seves obligacions i sortir a la superfície durant aquesta emergència sanitària. Així, sobre la línia d'avals de l'ICO, ha destacat que ja s'han aprovat 48.542 operacions, que han suposat un suport de l'Estat per valor de 4.739 milions d'euros, i que està previst que arribin a 1,3 milions d'empreses. D'altra banda, la Seguretat Social ha registrat 941.000 sol·licituds per cobrar la prestació per cessament d'activitat o pel descens d'un 75% de la facturació: "Són gairebé 780.000 autònoms els que han rebut la conformitat i que divendres rebran aquesta prestació", ha explicat Montero. Respecte l'ajornament de les quotes socials dels seus empleats, 63.766 empreses s'han acollit a aquesta possibilitat, el que ha afectat més de 807.000 treballadors i 28.619 autònoms. Al seu torn, 396.000 autònoms i empreses han quedat exonerats d'abonar les cotitzacions socials dels seus empleats que estan afectats per un Expedient Temporal de Regulació d'Ocupació (ERTO), i altres 36.048 treballadors, contagiats pel virus o en quarantena, estan rebent la prestació per baixa per contingències professionals. La ministra d'Hisenda ha considerat que aquestes dades reflecteixen que les mesures són operatives i estan resultant satisfactòries per "dotar de més renda a molts ciutadans, de més liquiditat a moltes empreses i de fortalesa a les nostres pimes i autònoms".
[ ... ]
