Resultats de la cerca: 33
Impulsem una distribució de mercaderies més eficient, sostenible i segura a la ciutat
17/02/2022La nova estratègia per a la distribució urbana de mercaderies 2030 (EDUM 2030) s’orienta a potenciar el comerç i reduir l’impacte en el medi ambient, l’ocupació de l’espai públic i la sinistralitat. Es treballa per adaptar-la a la transformació urbanística de la ciutat i al canvi d’hàbits de consum de la ciutadania. La distribució urbana de mercaderies (DUM) és una activitat essencial per al sosteniment de la vida urbana que s’ha vist intensificada i modificada per l’auge del comerç electrònic. Arran de la pandèmia, aquesta mena de comerç ha augmentat un 43% a Barcelona i ha passat dels 23 milions de compres del 2018 als 33 milions del 2020. Són dades de la diagnosi que s’ha realitzat en un treball transversal amb totes les àrees implicades per conèixer la realitat i l’impacte que el repartiment de mercaderies té a la ciutat. L’anàlisi identifica tres tipus de DUM: la distribució als 96.000 establiments comercials de la ciutat (business to business o B2B); el repartiment a les persones consumidores, amb 1,6 milions d’habitants a la ciutat de Barcelona (business to consumer o B2C), i l’oferta de serveis adreçats tant a persones consumidores com a establiments, com ara recollida de residus, reparacions, mudances, etc. (distribució urbana de serveis o DUS). Altres conclusions de la diagnosi fan palès que la DUM la desenvolupen principalment actors privats, que pertanyen a un sector variat i molt atomitzat i que té un alt impacte en l’ocupació, tant a la ciutat com a l’àrea metropolitana. Tanmateix, les furgonetes i els camions suposen el 23% de la mobilitat de vehicle privat i són responsables de més d’un terç de les emissions de PM10 i NOx que es detecten a Barcelona. A més, el 2019 van estar implicats en més de 1.500 sinistres de trànsit. Treball transversal i col·laboratiu per una activitat més competitiva i sostenible A partir d’aquesta diagnosi, s’ha dissenyat la nova estratègia per ordenar la distribució urbana de mercaderies i fer-la més compatible amb la vida quotidiana a la ciutat, tenint-ne en compte l’impacte en els diferents àmbits. Els objectius passen per fomentar el comerç i millorar la competitivitat econòmica de les empreses, optimitzar l’eficiència del repartiment, promoure la mobilitat neta i reduir els efectes negatius d’aquesta activitat, com el soroll, la contaminació i l’excessiva ocupació de l’espai públic. L’EDUM 2030 estableix un full de ruta amb set línies estratègiques per a l’any 2030. Ja s’ha iniciat el primer paquet de mesures: Augmentar l’ús dels punts de recollida per a compres en línia. Estendre els centres de distribució urbana de mercaderies (CDUM) i ubicar-los fora de l’espai públic (com, per exemple, als aparcaments municipals). Flexibilitzar l’oferta d’estacionament de càrrega i descàrrega. Garantir un sòl logístic més ben integrat en la trama urbana. Reduir la sinistralitat i la indisciplina en aquest àmbit. Fomentar les flotes elèctriques i d’energies alternatives, com la ciclologística. A més, ha entrat en funcionament el DUM Data Center, un centre de dades que aglutinarà tota la informació recollida i generada en el marc de l’EDUM 2030 per facilitar i impulsar el treball en noves propostes d’acció. El DUM Data Center és el pas previ a la creació de l’Observatori de la DUM, que és el setè eix de l’estratègia 2030. En aquest sentit, l’estratègia inclou formacions per als i les professionals del sector i una campanya de comunicació per donar a conèixer la DUM i fomentar la responsabilitat de tots els agents implicats (ciutadania, establiments i empreses distribuïdores). Per tal de treballar conjuntament amb els diversos actors involucrats en la distribució urbana de mercaderies i assolir els objectius de la nova estratègia, l’Ajuntament ha promogut un pacte amb les associacions econòmiques i empresarials més representatives de la ciutat i amb les principals organitzacions sindicals. A més de la creació de l’Observatori, s’ha fixat el compromís de crear una taula de coordinació entre agents econòmics i socials per fer un seguiment de l’evolució dels objectius.
[ ... ]
Activitats de Nadal
02/12/2021Ja tenim les activitats de Nadal de la Unió de Botiguers Congrés Indians. Vine a gaudir del barri i de les activitats de la teva Associació de comerciants. - Fins el 18 de desembre Participa en el sorteig de la nostra Panera Nadalenca comprant a les botigues de l'Associació. Demana La Ruta del Parany a la teva botiga associada i participa al sorteig d'un fantàstic lot de jocs. - 17 de desembre Le petit theatre ambulant - 12.00h Concepció Arenal/Cardenal Tedeschini i 12.30h Ramon Albó/Felip II Taller de tions - 17.00h a la Plaça dels Indians. Construeix el teu tió. Demana el ticket d'entrada a la teva botiga associada. - 18 de desembre Mostra de comerç - Des de les 10.00h a la Plaça del Congrés. Les botigues del barri surten al carrer. No et perdis les seves promocions. Conta contes - 11.00h a la Plaça del Congrés. “VilaVeïna, posant la vida al centre”. Un espectacle especial: "contes que curen". Caga Tió - 11.30h a la Plaça del Congrés. Petits regals de la Unió de Botiguers per a totes les nenes i nens del barri. Jocs de fusta gegants - 10.00h a la Plaça del Congrés. Vine a divertir-te i passar-ho bé amb jocs d'allò més sostenibles. - 23 de desembre Fanfàrria de Nadal - 17.00 Carrer Garcilaso (metro), 17.45h Pl. Dr. Modrego i 18.30h Felip II 197 i 233
[ ... ]
Torna la Castanyada!
28/10/2021L’aroma de castanyes i moniatos torna a la ciutat amb l’arribada de Tots Sants. En total, hi haurà 46 parades repartides pels districtes des d’ara i fins al mes de març. Distribució de parades per districtes: Ciutat Vella (6), Sarrià – Sant Gervasi (4), l’Eixample (2), Sants-Montjuïc (3), les Corts (3), Gràcia (3), Nou Barris (5), Sant Andreu (2) i Sant Martí (18). Ciutat Vella Avinguda de Francesc Cambó, 10 Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona, 1 Ronda de Sant Pau, 76 La Rambla, 120 Ronda de Sant Antoni, 102 Plaça de la Boqueria, 3 L’Eixample Carrer d’Aribau, 2 Rambla de Catalunya, 2 Sants-Montjuïc Carrer de la Creu Coberta, 24 Plaça de Sants, 1 Carrer de Vila i Vilà, 101 Les Corts Avinguda Diagonal, 589 Avinguda Diagonal, 668 Carrer de Deu i Mata, 49 Sarrià – Sant Gervasi Plaça d’Adrià, 1 Carrer Major de Sarrià, 1 Plaça de Joaquim Folguera, 3 Carrer de Muntaner, 331 Gràcia Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, 11 Carrer de Bailèn, 207 Avinguda de la Riera de Cassoles, 66 Nou Barris Passeig de Valldaura, 183 Plaça de Francesc Layret, 1 Passeig de Fabra i Puig, 260 Passeig de Fabra i Puig, 224 Passeig de Verdun, 55 Sant Andreu Passeig de Fabra i Puig, 116 Passeig de Maragall, 160 Sant Martí Carrer dels Enamorats, 154 Avinguda Diagonal, 26 Avinguda Diagonal, 211 Carrer de Pallars, 63 Carrer de Pallars, 218 Rambla del Poblenou, 57 Rambla del Poblenou, 124 Rambla de Prim, 19 Rambla de Guipúscoa, 37 Rambla de Guipúscoa, 100 Rambla de Guipúscoa, 131 Carrer de Rogent, 2 Carrer de Rogent, 41 Carrer de la Independència, 301 Avinguda Meridiana, 126 Plaça del Mercat, 1 Carrer de la Sèquia Comtal, 4 Passeig de Maragall, 26 Consulteu tota la informació al web de la castanyada.
[ ... ]
Obert el termini de sol·licitud per ajuts extraordinaris a les petites empreses i cooperatives amb treballadors en ERTO
21/02/2021Nova línia d'ajuts de suport als col·lectius i sectors econòmics més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19 i mantenir els llocs de treball en situació d’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) de les petites empreses, microempreses i cooperatives. Termini de sol·licitud: del 15 al 22 de febrer del 2021 Beneficiaris: Les petites empreses, microempreses, les cooperatives i autònoms amb treballadors a càrrec amb establiment operatiu a Catalunya i amb treballadors en situació d’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) actiu, a data de 31 de gener de 2021. En concret: Petites empreses: les que ocupen menys de 50 persones i tenen un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros. Microempreses: les que ocupen menys de 10 persones i tenen un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d’euros. Les cooperatives amb menys de 50 treballadors o socis cooperatius, i un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros. Quantitat de l'ajut: Ajut de 2.000 euros per treballador en situació d’ERTO actiu, a data 31 de gener de 2021, amb un màxim de 30.000 euros per beneficiari. Requisits: Tenir treballadors en ERTO actiu a 31 de gener de 2021. Mantenir el mateix número de treballadors a 31 de desembre de 2021, respecte el 31 de desembre de 2020. En cas d’incompliment per part del beneficiari, es revocarà la subvenció i haurà de reintegrar la totalitat de la subvenció rebuda, més els interessos de demora corresponents. Per fer el càlcul del número de treballadors, cal tenir en compte el número total de treballadors, independentment del tipus de jornada. Sol·licitud: Accés al tràmit Convocatòria Bases reguladores FAQs
[ ... ]
Empresa i Coneixement amplia fins als 8.500 € l'import dels ajuts als comerços tancats per la pròrroga de les restriccions
12/02/2021El DOGC va publicar ahir el nou import, que passa de 6.000 a 8.500 euros, per contribuir a pal·liar els efectes derivats de les restriccions per fer front a la pandèmia. Els establiments de més de 400 metres quadrats i les botigues de centres, recintes i galeries comercials cobraran directament l’import ampliat. El Departament d’Empresa i Coneixement amplia en 2.500 euros més l’ajut per als establiments comercials obligats a tancar per la Covid-19 per fer front a la pròrroga de quinze dies, fins al 21 de febrer, aprovada la setmana passada pel Procicat. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar ahir l’ampliació de l’import dels ajuts, que passaran de 6.000 a 8.500 euros per establiment. Els beneficiaris de la línia, que es va obrir el 27 de gener passat, cobraran directament els 8.500 euros sense haver de fer cap gestió. Aquesta línia d’ajuts s’ha anat ampliant conforme s’han prorrogat les restriccions, per donar resposta a la difícil situació per la qual està passant el sector del comerç afectat pels tancaments. A la vista de darrera pròrroga acordada pel Procicat que allarga el tancament per aquests establiments comercials fins el 21 de febrer, el Govern considera necessària l’ampliació dels ajuts amb l’objectiu de contribuir a pal·liar els efectes derivats de les restriccions. Els ajuts s’adrecen als establiments comercials de productes no essencials de més de 400 metres quadrats i a les botigues de productes no essencials de centres, galeries i recintes comercials, tancats des del 7 de gener en el marc de les mesures de contenció aprovades pel Procicat per fer front a la Covid-19. El tràmit telemàtic per demanar aquests ajuts –obert des del 27 de gener– finalitza avui dimecres, 10 de febrer, a les 14.00 hores.
[ ... ]
Empresa i Coneixement reforça amb 7 milions les línies d'ajuts per a restauració, estètica i botigues de centres comercials
12/02/2021El DOGC publica avui l’ampliació de les línies, que sumen un import global de 107 milions d’euros. En total, s’han atorgat ajuts a gairebé 34.000 beneficiaris, el 100% dels sol·licitants que complien els requisits. Del total de beneficiaris, 27.000 s’han acollit a les dues línies. Per sectors, el 82% d’aquests ajuts han estat per a bars, restaurants i cafeteries, el 16% per a centres d’estètica i bellesa i el 2% per a botigues de centres comercials. Al llarg d’aquesta setmana es completarà el pagament a la totalitat dels beneficiaris. El Departament d’Empresa i Coneixement ha reforçat amb 7 milions d’euros les línies d’ajut per a restauració, centres d’estètica i botigues de centres comercials dels mesos d’octubre i desembre de l’any passat per donar cobertura a la totalitat dels beneficiaris. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui l’ampliació de les línies, que sumen un import global de 107 milions d’euros. Amb aquesta ampliació, el Departament d’Empresa i Coneixement, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), donarà cobertura al 100% dels beneficiaris d’aquestes subvencions. La primera línia d’ajuts es va obrir el 29 d’octubre amb un import global de 40 milions d’euros i anava adreçada al sector de la restauració i als centres d’estètica i bellesa. La segona, amb una dotació de 60 milions d’euros, es va obrir el 19 de desembre i s’adreçava a restauració, centres d’estètica i botigues de centres comercials. En total, entre les dues línies s’han atorgat subvencions a prop de 34.000 beneficiaris, la totalitat dels sol·licitants que complien els requisits per acollir-s’hi. Del total de 34.000, 27.000 s’han beneficiat de les dues línies. El segon pagament el rebran de forma automàtica sense necessitat de formalitzar cap tràmit addicional, d’acord amb els mecanismes implementats des del Departament per agilitar la tramitació dels expedients i el pagament dels imports. A data d’avui, està en tràmit el segon pagament que es farà aquesta setmana de forma automàtica. 107 milions d’euros en ajuts atorgats a prop de 34.000 beneficiaris 1a línia d’ajuts (oberta el 29/10/20): 40 milions d’€ (ampliació d’1 milió) Restauració (1.500€/beneficiari) Centres d’estètica i bellesa (1.500€/beneficiari) 2a línia d’ajuts (oberta el 19/12/20): 60 milions d’€ (ampliació de 6 milions) Restauració (2.000€/beneficiari) Centres d’estètica i bellesa (1.500€/beneficiari) Botigues de centres comercials (3.000€/beneficiari) Per sectors, el 82% dels ajuts han estat per a bars, restaurants i cafeteries; el 16% per a centres d’estètica i bellesa; i el 2% per a botigues ubicades dins de centres comercials.
[ ... ]
Obert el període d’un mes per sol·licitar noves terrasses i ampliacions extraordinàries
18/12/2020Des d'ahir i fins al 22 de gener els restauradors que no ho han fet fins ara poden demanar permís per disposar de més espai per posar taules i cadires, tal com va acordar el Govern municipal amb el sector. És una de les mesures per afavorir la viabilitat del sector i garantir el compliment de les mesures sanitàries davant la situació generada per la pandèmia. Les noves propostes que es validin se sumaran a les 3.129 ja autoritzades des del maig. Des d’aquest dimarts ja està obert el període per sol·licitar permisos per a noves terrasses i ampliacions excepcionals. Així, els restauradors que no van sol·licitar-ho dins del primer termini podran presentar propostes fins al 22 de gener per disposar de més espai per posar taules i cadires. Es tracta d’una de les mesures acordades pel Govern municipal amb el sector per afavorir la viabilitat dels negocis i garantir el compliment de les mesures sanitàries davant la situació generada per la pandèmia. El procediment és el mateix que el que es va establir el mes de maig. Els titulars dels establiments han de sol·licitar les autoritzacions o ampliacions a través del portal de tràmits municipal. A més, l’Ajuntament té habilitat un punt d’atenció presencial a l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) de Barcelona Activa –C/Roc Boronat, 117–. També es poden presentar les propostes a través de les entitats del sector, les associacions de comerciants i dels eixos comercials, i hi ha disponible un web específic – http://www.barcelona.cat/terrasses-ampliacio-excepcional – amb tota la informació. Les propostes que s’acceptin se sumaran a les 3.129 ja autoritzades des del mes de maig. D’aquestes, 2.167 –dues de cada tres– són ampliacions de terrasses que ja existien i 962 són noves. En global, suposen 8.627 taules i 33.398 cadires noves. Pel que fa a la ubicació, una mica menys de la meitat han ocupat espais de calçada que abans eren per a vehicles com ara carrils de serveis –on hi ha aparcament– o xamfrans. Concretament, 1.299 s’han posat a calçada i 40 han combinat calçada i de vorera. Les 1.790 restants s’han col·locat a vorera. Amb aquestes actuacions s’han alliberat 23.176 m2 d’asfalt que fins ara eren destinats als vehicles. En paral·lel a aquest nou termini de sol·licituds, el Govern municipal continua treballant per consolidar les terrasses ja implantades. Tal com ja es va acordar, la vigència de les terrasses extraordinàries es prorrogarà fins el 31 de desembre de 2021. I continua avançant el procés per dignificar les terrasses i passar de les mesures urgents a integrar-les en l’espai públic amb un disseny de qualitat. En aquests moments s’està treballant en el disseny d’un moble-plataforma d’ampliació de vorera que faran empreses del sector i que integrarà millor les terrasses en calçada i garanteixi l’accessibilitat i la seguretat. L’objectiu de disposar de mobles homologats i de codi obert que es puguin començar a instal·lar en calçada a finals de primer trimestre de 2021. De cara al 2022, l’opció de col·locar terrasses en calçada estarà condicionada a disposar d’un d’aquests mobles. A més del disseny del prototip, amb les escoles de disseny i d’arquitectura es treballaran idees de personalitzacions del mobiliari i els elements de seguretat i senyalització que s’aplicaran tan aviat com sigui possible.
[ ... ]
Més de tres mil terrasses noves i ampliacions a l’espai públic per reimpulsar la restauració
02/12/2020La situació provocada per la covid-19 ha afectat especialment el sector de l’hostaleria i la restauració. Des de finals del mes de maig s’ha autoritzat a la ciutat la instal·lació o ampliació de 3.129 terrasses per donar suport al sector i contribuir a un espai públic més viu, accessible i on es puguin complir les mesures de seguretat. Dues de cada tres sol·licituds aprovades (2.167) corresponen a ampliacions de terrasses que ja existien prèviament, i les 962 restants són terrasses noves. En total, es tracta de 8.627 taules i 33.398 cadires. L’Eixample és el districte que ha rebut més autoritzacions, amb 844 ampliacions i 256 llicències noves, 1.100 en total, seguit de Sant Martí, amb 453 autoritzacions totals. Les terrasses noves i les ampliacions han permès alliberar 23.176 metres quadrats d’asfalt que fins ara eren per als vehicles, ja que 1.299 de les terrasses s’han situat a la calçada i 40 han combinat la calçada i la vorera. La resta, 1.790, s’han col·locat a la vorera. Més de 6.700 sol·licituds Una vuitantena de tècnics i tècniques han gestionat el procés de concessió de terrasses. Des que aquest procés es va iniciar, s’han registrat 6.731 sol·licituds, de les quals se n’han resolt 4.203, i 2.528 no han estat admeses a tràmit perquè tenien defectes no esmenables. Finalment s’han denegat 1.074 peticions, per manca d’espai, perquè incomplien les normatives generals de soroll o accessibilitat o per motius administratius, com no tenir llicència d’activitat vigent o tenir-ne una que no permet l’ús de terrassa. En els propers dies s’obrirà un nou termini d’un mes de durada per sol·licitar l’ampliació o una nova autorització de terrassa. Una auditoria i un nou prototip d’ampliació de vorera Des de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà s’està fent una auditoria interna per avaluar sobre el terreny les implantacions de terrasses a la calçada, ja que són les que tenen més impacte en l’entorn. Prop d’un miler de terrasses ja han estat analitzades, i més de la meitat s’han instal·lat correctament, mentre que la resta han de millorar o rectificar certs aspectes. La majoria dels casos que requereixen millores tenen a veure amb la implantació de l’espai nou, com ara proteccions errònies o elements de separació de terrasses contigües, problemes amb el disseny previst en l’autorització o incompliments per part dels operadors. Ara que les terrasses noves i les ampliacions han superat la primera fase de gestió i implantació, el Govern municipal vol consolidar-les, repensant els elements que les configuren i millorant-ne l’estètica i l’encaix en el paisatge urbà. Per aquest motiu, es treballa en el disseny d’un moble plataforma d’ampliació de voreres que integri millor les terrasses a la calçada i en garanteixi l’accessibilitat i la seguretat. Properament s’obrirà una convocatòria a empreses del sector per a aquest prototip, i s’espera poder començar-ne la instal·lació a finals del primer trimestre del 2021. A més, es treballa conjuntament amb Foment de les Arts i el Disseny (FAD) per obrir una convocatòria a les escoles de disseny i d’arquitectura per atraure formats de millora de les terrasses.
[ ... ]
Arriba la ciutat de Nadal
30/11/2020Les activitats nadalenques tornen a la ciutat. Centenars de propostes ompliran de màgia tots els districtes i, sobretot, el centre de la ciutat i els eixos comercials per fomentar-hi l’activitat del comerç de proximitat, greument afectat per la crisi econòmica i social provocada per la covid-19. Les novetats i activitats principals d’aquest Nadal són les següents: Més llum que mai als carrers Del 26 de novembre al 7 de gener Barcelona s’il·lumina amb més de 100 quilòmetres de llums nadalencs, i els 39 mercats municipals també tenen una ornamentació especial. Alguns carrers i places, com la plaça de Catalunya, tenen llums de Nadal per primera vegada, i el carrer de Balmes els recupera després de molts anys. Un homenatge a la ciutadania a la plaça de la Universitat Del 26 al 30 de novembre s’ha instal·lat a la plaça de la Universitat un muntatge lumínic. S’hi projecten frases, pensaments de veïns i veïnes anònims que defineixen el moment actual de la pandèmia de la covid-19 a través de vivències personals. Un centenar d’activitats als eixos comercials Nadal arriba als barris amb cent propostes per promoure el comerç de proximitat. A cada districte hi haurà cinc instal·lacions on s’oferiran espectacles, deu per districte i amb un aforament limitat. Serà una programació de propostes de dansa, titelles, teatre, concerts i espectacles visuals. Trobareu més informació de les activitats a barcelona.cat/nadal. Festival de Nadal de Barcelona Del 19 al 30 de desembre més d’una vintena d’activitats musicals i d’arts escèniques tindran lloc a la plaça de Catalunya. Seran un centenar de sessions i activitats que es dividiran en tres franges horàries: Matins familiars per a nens i nenes de 4 a 12 anys, de les 10.00 a les 14.00 hores. Tardes culturals amb propostes de circ, dansa i música. Cal sol·licitar cita prèvia a barcelona.cat/nadal. Nits universals amb el Conte de Nadal, de Charles Dickens, com a protagonista. Serà un espectacle singular que combinarà les arts de carrer amb la música i les arts plàstiques. Cal reservar entrada a barcelona.cat/nadal. Fira de Consum Responsable La plaça de Catalunya serà la seu de la sisena Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària. Enguany la fira tindrà control d’accés i un aforament del 30%. Aquesta edició, que se celebrarà del 18 al 30 de desembre, coincideix amb l’inici dels actes de Barcelona Capital de l’Alimentació Sostenible 2021. El tió de Nadal al Mercat de Sant Antoni Al fossat del Mercat de Sant Antoni hi haurà una instal·lació audiovisual perquè tothom que s’hi acosti pugui fer cagar el tió. Sons de Nadal, concerts sorpresa des dels balcons Del 17 de desembre al 5 de gener s’organitzaran un centenar de concerts sorpresa de jazz en diferents balcons dels districtes de la ciutat. S’anunciaran pocs minuts abans de començar, per evitar l’efecte crida. La cançó de Nadal Per primera vegada, la ciutat té una cançó de Nadal, creada per la cantant i compositora Paula Valls. Cap d’Any, des de casa El 2020 s’acomiadarà de la ciutat amb unes campanades i un espectacle de focs artificials que es podrà veure des de casa, des de tots els districtes de la ciutat. Nadal al Port Olímpic Per primera vegada, al Port Olímpic s’organitzaran diferents activitats, de l’1 al 5 de gener. La Fàbrica dels Reis a la Fabra i Coats Un cop més, la Fàbrica dels Reis obre les portes als més menuts perquè coneguin tota la maquinària i els preparatius necessaris per fer possible que tots els regals arribin a les llars de la ciutat durant la nit de Reis. Estarà oberta els dies 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. Els preparatius per a l’arribada dels Reis d’Orient al Fòrum Del 28 de desembre al 5 de gener el Fòrum serà la ubicació que han triat els Reis d’Orient per recollir les cartes dels nens i nenes. Enguany, excepcionalment, els patges i els Reis hi seran presents virtualment. Més informació Web de la ciutat de Nadal
[ ... ]
El 84% dels consumidors compren habitualment al comerç urbà i la tendència és que aquest valor segueixi creixent
26/11/2020La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta ha presentat avui l’estudi “Recodificant el comerç: claus per adaptar-nos al consumidor en un entorn incert”, que analitza els canvis en el comportament dels compradors a partir de la pandèmia i aporta noves eines al sector comercial per millorar-ne competitivitat. L’informe assenyala que nou de cada deu consumidors consideren molt o bastant important que l’establiment on compren generi ocupació local i dinamitzi l’economia de proximitat. Supermercats i comerç de proximitat en general són els formats comercials més ben valorats pels consumidors. Els joves són el grup d’edat amb més capacitat d’influir en el prestigi d’un comerç, mentre que les dones tendeixen a recomanar de manera més positiva que els homes. Actualment la possibilitat de comprar en calma i amb confiança és l’element més recordat d’una experiència de compra, seguida del disseny del local o d’elements sensorials. El 84% dels consumidors compren habitualment al comerç urbà i la previsió és a l’alça. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha presentat avui l’estudi “Recodificant el comerç: claus per adaptar-nos al consumidor en un entorn incert”, impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement que analitza els canvis en el comportament dels compradors provocats per la Covid-19 i aporta noves eines al sector comercial de proximitat a l’inici de la campanya de Nadal. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha volgut destacar l’oportunitat de la presentació de l’informe “en plena primera fase de reobertura, a les portes d’un cap de setmana marcat pel Black Friday, o a mes de Nadal i per tant, ens trobem a les portes de la campanya comercial més important de l’any”. Segons ha assegurat, “és més important que mai que la planificació estratègica de les vostres empreses basada en dades concretes, a partir del coneixement del comportament del consumidor” i ha vaticinat que “aquest Nadal el consumidor té ganes de comprar i alhora ser responsable amb les seves compres. Unes compres que són transcendents i que tot plegat fa que el comerç de proximitat sigui el protagonista les properes setmanes”. En aquest sentit, Vilalta ha explicat que l’informe assegura que “nou de cada deu consumidors consideren molt o bastant important que l’establiment on compren generi ocupació local i dinamitzi l’economia de proximitat, fet que es tradueix en que el 84% dels consumidors compren habitualment en el comerç urbà i la tendència és que aquest valor vagi a l’alça”. Així mateix, la directora ha apuntat que segons l’estudi “les compres a distància creixen amb la pandèmia, però estan lluny de la compra presencial” i ha afegit que “el comerç ha accelerat els canvis en la seva transformació digital, i aquesta lectura és positiva. El canal online s’ha enfortit els últims mesos (i canals a distància), reforçant aquest consumidor omnicanal”. D’altra banda, Vilalta ha assenyalat que “en termes generals, s’ha produït un augment de la taxa d’estalvi de les famílies, segons el Banc d’Espanya superior al 22,5%, i ara hem de canalitzar aquest estalvi cap a la reactivació del consum i de les activitats econòmiques”. De la seva banda, la directora de l’Agència Catalana de Consum, Montserrat Ribera, ha destacat la importància de conèixer els hàbits dels consumidors, tant per part de les empreses com per part de les administracions: “durant el confinament i les fases posteriors, des de l’ACC hem observat els hàbits de consum dels catalans per detectar quins comportaments podien ser més temporals i quins podien esdevenir permanents”. En aquest sentit, ha incidit que “per tal de poder aportar llum i donar eines al sector davant d’aquesta època d’incertesa, és important conèixer com, quan i per què fan les compres els consumidors”. L’informe, elaborat per la consultora RBD Consulting Group i que ha presentat el president de Foment Comerç, Jordi Gaspa, se centra en l’anàlisi dels factors claus que influeixen en el procés de decisió de compra, tant per als diferents sectors d’activitat com per als diferents formats comercials. També identifica les actuacions que es poden dur a terme en l’actual entorn d’incertesa per millorar la competitivitat dels establiments i adaptar-ne les estratègies per als nous patrons de consum. L’estudi s’ha realitzat a partir d’una enquesta online realitzada l’estiu passat a 806 ciutadans a Catalunya, d’entre 18 a 75 anys, distribuïts per franges d’edat, gènere, ocupació, àmbits territorials i hàbitat, de manera que la mostra hagi resultat representativa del conjunt de la població. La meitat dels consumidors ha modificat els seus hàbits de compra durant la pandèmia El 50% dels compradors reconeix que la crisi de la Covid-19 ha modificat els seus hàbits de consum, preferències i manera de comprar. Els segments de població que més han modificat els seus hàbits durant els mesos de pandèmia són els joves, les dones i les persones que teletreballen. Un factor clau per conèixer el nou consumidor era determinar què prioritza a l’hora de triar un establiment comercial. En aquest sentit, el 41% dels compradors ha manifestat que en primer lloc es fixa en aquells atributs relacionats amb el producte, el 25% ho fa pensant en atributs relacionats amb la seguretat, el 14% decideix on comprar en funció dels serveis que rebrà durant l’acte de compra, el 12% prioritza l’experiència i la comoditat, mentre que el compromís social de l’empresa representa només un 8%. L’estudi analitza els atributs concrets d’aquestes cinc grans categories. Així, entre els relacionats amb el producte, destaquen la qualitat (73% dels consumidors la consideren un element molt important), el factor preu (65%) i les promocions i ofertes (47%). La presència de productes de proximitat ha estat considerada molt important per al 42% dels enquestats i la de productes artesans per al 21%. D’entre els aspectes relacionats amb la seguretat sanitària, la mascareta (78%) i l’ús de gel hidroalcohòlic (56%) són els elements més importants, així com la seguretat que dona el pagament contactless (54%), la gestió de cues (52%) i el control d’aforament de l’establiment (48%). Pel que fa als serveis, els aspectes més valorats pels compradors són els relacionats amb l’excel·lència del canal a distància. En referència a les compres online, la importància que els productes lliurats siguin els encarregats s’ha convertit en l’atribut més important per als compradors (82%). Segueixen en importància la seguretat del pagament (72%) i el compliment amb les hores de lliurament sol·licitades (66%). Respecte l’experiència de compra física, es constata la influència de la crisi sanitària en aspectes com la neteja de l’establiment (74%) i la possibilitat d’efectuar una compra ràpida i sense cues (52%). També es mantenen aspectes més tradicionals com el bon ambient del personal o l’accessibilitat. Els efectes de la pandèmia també mostren una major conscienciació dels consumidors sobre la importància del comerç de proximitat en l’economia local. Així, el 49% valora que la seva compra serveixi per generar ocupació local i dinamitzar l’economia de proximitat. Un percentatge que s’incrementa fins al 91% si s’afegeix el grup dels que consideren aquesta condició bastant important. Durant els mesos de pandèmia, aquest element de valoració ha guanyat rellevància en la decisió de compra, juntament amb el sentit de pertinença a la comunitat i solidaritat amb l’entorn proper. Preferències del consumidor per formats comercials Pel que fa als diferents formats comercials, el comerç de proximitat en general i, més concretament, la categoria supermercats, són els dos formats millor valorats per part dels consumidors: un 82% i un 86% dels enquestats afirmen que aquests formats de proximitat satisfan perfectament les seves necessitats de compra i n’acompleixen les expectatives. En aquesta valoració global, segueixen els formats hipermercat (74%), grans superfícies especialitzades (74%), portals online generalistes (71%), mercats municipals (66%), centres comercials (66%), eixos comercials (58%), portals online especialitzats (37%) i, finalment, mercats no sedentaris (28%). L’estudi també analitza la valoració que diferents perfils de consumidor donen a cadascun dels formats comercials. Així, en el cas d’aquells consumidors que prioritzen aquells aspectes relacionals amb la responsabilitat social i l’economia local, la satisfacció envers el comerç de proximitat arriba a la pràctica totalitat (98%). Gestió d’expectatives L’estudi posa de manifest que el 80% d’enquestats recomana un comerç quan viu una experiència positiva; en canvi, només el 27% el desaconsella degut a una experiència negativa. Per franges d’edat, l’anàlisi realitzada demostra que els consumidors més joves són el segment que genera més recomanacions o desaprovacions de les experiències i, per tant, el més influent tant en sentit positiu com en negatiu. Per altra banda, cal destacar que les dones recomanen més i més positivament que els homes. Analitzats els elements que el consumidor recorda més de la seva experiència en un comerç, el més valorat ha estat la possibilitat de realitzar una compra tranquil·la i en calma (39% dels enquestats recorden la seva millor experiència de compra per aquest motiu). Segueixen en importància elements com el disseny del local (39%) o factors sensorials, com la llum i el color (34%) i les olors (32%). Pel que fa a sectors d’activitat, els més recordats com a experiència positiva són la moda (30%), seguit de la cultura (21%) i l’equipament de la llar (20%). En menor grau apareix el producte fresc (17%) i els articles esportius (6%). A l’hora d’escollir on comprar, més de la meitat dels enquestats afirmen que segueixen les recomanacions dels amics (66%) o bé busquen informació a través d’internet. L’accés telefònic directe amb la botiga també és un aspecte molt valorat pel 50% dels compradors. Les xarxes socials (32%) tenen més influència que el que ofereixen el mitjans de comunicació (39%) o les insercions publicitàries a ràdio i televisió (17%). Així mateix, a l’hora de descobrir nous comerços urbans, els canals d’informació més utilitzats són també les recomanacions (49%), seguides de la publicitat (25%) i l’experiència de passejar (22%). El 84% dels consumidors compren habitualment en el comerç urbà La gran majoria de consumidors visita i compra habitualment al comerç urbà del seu barri o municipi. Aquesta opció s’incrementa amb l’edat; així, els més joves ho fan en un 76% dels casos, mentre que els més grans ho fan en un 96%. Aquest comportament també es veu reflectit en les diferents modalitats d’ocupació: les persones jubilades són les que compren més en el seu municipi (91%), mentre els estudiants ho fan en un 71%. L’estudi posa de manifest que un de cada quatre enquestats ha consultat en alguna ocasió un directori de comerços del seu municipi. Durant els mesos de confinament, però també després, la tasca de difondre l’oferta de proximitat entre els veïns realitzada per moltes associacions de comerciants s’ha traduït en un bon nombre de comandes, que en molts casos han estat telefòniques, mitjançant aplicacions com whatsapp o bé online. Tal i com es constata a l’informe, el percentatge de compradors al comerç urbà creix en els segments que prioritzen la responsabilitat social i la seva contribució en la creació d’ocupació i economia local a l’hora de decidir on comprar. L’estudi també posa en relleu les implicacions que té el teletreball en el comerç urbà. Segons Randstad, a Catalunya un 18,5% dels treballadors teletreballa de forma habitual en l’actualitat, i la previsió es que aquesta xifra incrementi fins a un 25% del total. D’acord amb l’estudi del Departament d’Empresa i Coneixement, els teletreballadors no tan sols són el segment de població que més ha modificat els seus hàbits de compra (61%), sinó que valoren la proximitat en un percentatge més elevat que no pas la mitjana de la població (46% enfront de 35%). Les compres a distància creixen amb la pandèmia, però estan lluny de la compra presencial L’anàlisi dels diferents sectors d’activitat constata aquest fet. Així, s’ha comprovat que el producte fresc és el sector que més ha vist créixer el nombre de compradors que fan alguna compra a distància (passant del 12% a 23%). Si bé aquesta tendència constata un creixement de la compra omnicanal, l’adquisició de productes frescos es realitza majoritàriament de forma presencial en un 98% dels casos. En el cas concret de productes frescos, crida l’atenció que l’increment de compradors per telèfon o whatsapp (13%) està per davant de l’online (9%), al contrari del que succeeix en altres sectors d’activitat. Quant a formats comercials, la compra de producte fresc es realitza majoritàriament als supermercats (42%) i al comerç de proximitat (40%). Segueixen a força distància els hipermercats (10%) i centres comercials (3%). Tot apunta que aquestes diferències tendeixen a créixer, ja que el comerç de proximitat ha guanyat un 5% dels compradors de producte fresc durant la pandèmia, mentre un 13% afirmen que incrementaran la despesa futura en aquest canal en un futur. La compra de la resta de producte quotidià (alimentació no perible, perfumeria, farmàcia) es continua realitzant de forma presencial en el cas del 97% dels consumidors. No obstant això, l’ús combinat de canals físics i a distància ha crescut un 7% degut a la pandèmia (passant del 22% al 29%). També en aquest cas, la compra presencial es fa principalment a supermercats (44%), comerç de proximitat (33%) i hipermercats (11%). Pel que fa a les compres de moda i equipament de la persona, un 89% dels enquestats utilitza el canal físic. La compra de moda i equipament de la persona es fa principalment als centres comercials (36%), seguit del comerç de proximitat (21%) i els eixos comercials (17%). En aquest sector l’ús combinat amb els canals a distància és més significatiu i s’ha incrementat un 7% durant la crisi (passant del 49% al 56%). Quant a la venda a distància, el 47% dels compradors de moda ja eren usuaris d’aquest canals abans del confinament i només un 7% correspon a nous usuaris. En equipament de la llar, un 76% dels compradors utilitza el canal físic. Aquesta compra presencial es realitza habitualment en superfícies especialitzades (33%) seguit del comerç de proximitat (26%) i els centres comercials (21%). El 50% dels enquestats afirmen que també fan servir algun mitjà a distància per adquirir productes d’equipament de la llar. En oci, cultura electrònica i esport es detecta un consumidor pràcticament ominicanal: el 71% dels compradors fa servir el canal físic. La compra presencial en aquest sector es realitza principalment a superfícies especialitzades i centres comercials, ambdues amb un 27%, seguit pel comerç de proximitat (25%) i eixos comercials (12%). Recomanacions L’estudi proposa un seguit de recomanacions de cara a facilitar eines al sector comercial que es recullen en els següents blocs: Innovar i arriscar. La recomanació dels amics i familiars influeix molt en la decisió de compra i descoberta de nous establiments. L’estudi mostra un consumidor que tendeix a recomanar les experiències positives i castiga poc les negatives. Per tant, en un context d’incertesa, és el moment de realitzar propostes arriscades. Redefinir les estratègies de màrqueting. Focalitzar-se en el client perquè esdevingui ambaixador de l’establiment i prioritzar les estratègies de comunicació. Les xarxes socials o les targes de fidelització s’han d’acompanyar d’experiències positives que generin bones recomanacions. Establir una estratègia customer centricity; abans, durant i després de la compra, prioritzant la qualitat del servei. El consumidor demana un canal de comunicació directe i generar confiança, amb una estratègia centrada en el client. Desenvolupament d’un portafoli de venda i serveis a distància. El creixement del canal online durant la pandèmia (27%) assenyala els canals a distància com un element essencial per generar experiència de compra satisfactòria i engagement amb el comprador. Digitalització del punt de venda i back office. Incorporar les noves tecnologies en tota la cadena de valor comercial per donar resposta a les demandes del nou consumidor (canal online, serveis d’atenció, agilització del temps a la botiga, interacció...). Redissenyar l’establiment per facilitar la compra ràpida. És necessari repensar l’establiment per facilitar una compra calmada i serena; el consumidor demana una gestió eficient del temps que inverteix en comprar. Redefinir els indicadors associats al retail físic; el tràfic a botiga perd importància i cal prioritzar la conversió en vendes. Definir una estratègia específica per als teletreballadors. El teletreball pot arribar a créixer fins el 25% i constitueix un canvi de paradigma en els hàbits de compra, ja que augmenta el factor proximitat com a element per decidir l’establiment. (campanyes de comunicació als veïns i residents, adaptació dels horaris comercials, implementació de nous serveis). Posar en valor la responsabilitat social. La importància dels valors i la responsabilitat amb la comunitat ha incrementat en els nous consumidors. Impulsar campanyes de comunicació que posin en valor la proximitat, el sentiment de comunitat i la seva contribució a l’economia local. L’artesania i el comerç de proximitat com a elements diferenciadors.
[ ... ]
L’Ajuntament concedeix 36 llicències de parades de castanyes i moniatos
30/10/2020L’Ajuntament de Barcelona ha concedit, fins aquest dimecres, un total de 36 llicències per instal·lar parades de castanyes i moniatos a la via pública. La llicència d’ocupació de la via pública per a la venda de castanyes i moniatos es concedeix d’octubre fins al mes de març. Per districtes, els emplaçaments són els següents: Ciutat Vella Avinguda de Francesc Cambó, 16 Ronda de Sant Pau, 76 Rambla, 120 Ronda de Sant Antoni, 102 Pla Boqueria, 3 Eixample Passeig de Sant Joan, 2 Carrer d’Aribau, 2 Rambla de Catalunya, 2 Sants-Montjuïc Carrer de la Creu Coberta, 24 Plaça de Sants, 1 Carrer de Vila i Vilà, 101 Les Corts Avinguda Diagonal, 589 Avinguda Diagonal, 668 Carrer Deu i Mata, 49 Sarrià-Sant Gervasi Plaça d’Adrià, 1 Carrer Major de Sarrià, 1 Plaça de Joaquim Folguera, 3 Carrer Muntaner, 331 Gràcia Carrer de Bailèn, 207 Avinguda de la Riera de Cassoles, 66 Horta-Guinardó Carrer Tajo, 39 Nou Barris Passeig de Valldaura, 183 Plaça de Francesc Layret, 1 Passeig de Verdum, 55 Sant Andreu Passeig de Fabra i Puig, 116 Passeig de Maragall, 160 Sant Martí Carrer dels Enamorats, 154 Avinguda Diagonal, 26 Avinguda Diagonal, 211 Carrer de Pallars, 63 Carrer de Pallars, 218 Rambla del Poblenou, 57 Rambla del Poblenou, 124 Rambla de Prim, 19 Rambla de Prim, 137 Rambla de Guipúscoa, 100
[ ... ]
El Govern acorda el tancament perimetral de Catalunya durant 15 dies i un confinament municipal els caps de setmana
30/10/2020El vicepresident del Govern, la consellera de la Presidència i els consellers d’Interior i de Salut han informat de les noves mesures aprovades avui en un Consell Executiu extraordinari. Pere Aragonès ha anunciat la mobilització immediata de més de 300 milions d’euros per a ajuts directes als sectors més afectats i a atendre problemàtiques socials derivades de la crisi. Meritxell Budó ha afirmat que amb les mesures, que entren en vigor demà, “volem preservar la salut, l’economia i l’activitat educativa al nostre país”. El Govern ha aprovat en una reunió extraordinària del Consell Executiu, noves mesures per fer front a l’avanç de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, entre les quals s’inclou el tancament perimetral de Catalunya durant 15 dies i un confinament municipal els caps de setmana, des de les 6 hores del matí de divendres fins a la mateixa hora del dilluns. Les noves mesures les han anunciat en una compareixença informativa el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, i els consellers d’Interior i de Salut, Miquel Sàmper i Aba Vergés. “Posem en marxa un conjunt de mesures per promoure una aturada social imprescindible”, ha subratllat el vicepresident del Govern, que ha considerat que aquesta aturada social ha de ser un “dic de contenció” de la segona onada de la Covid-19, en un moment en què “tot Europa està immersa en una pandèmia global sense precedents en el món contemporani”. “És el moment de l’aturada social, de quedar-se a casa per mantenir actiu tot allò essencial: el treball, l’escola, el comerç i la feina que no es pugi fer a distància”, ha remarcat. Pere Aragonès ha apel·lat al “doble compromís col·lectiu”: de la ciutadania, “mitjançant l’aturada de la seva activitat social”, i del Govern, “amb el compromís de lluitar contra la pandèmia, protegir els més vulnerables i acompanyar aquells sectors econòmics més afectats per la crisi”. En aquest sentit, ha anunciat que la Generalitat mobilitzarà “de forma immediata” més de 300 milions d’euros “per donar resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia”. Es destinaran a ajuts directes per als sectors més afectats i a atendre problemàtiques d’emergència social i habitacional derivades de la crisi. El vicepresident ha insistit que, tot i que les mesures aprovades pel Govern "són dures pel seu impacte social i econòmic” i “ens obliguen a actuar amb molta contundència, perquè la Covid torna a colpejar-nos amb força”, també són “imprescindibles per evitar la saturació del sistema sanitari i la pèrdua del control de la segona onada de la pandèmia”. La consellera de la Presidència ha explicat que el Govern ha acordat aquestes mesures, després de la resolució que ha adoptat el Procicat en una reunió ahir al matí. Ha assenyalat que amb aquestes mesures, que sortiran publicades a la matinada al DOGC i entraran en vigor divendres, “volem preservar la salut, l’economia i l’activitat educativa al nostre país”. “Per poder fer-ho cal restringir la mobilitat i la interacció social”, ha advertit. Meritxell Budó ha assenyalat que amb el tancament perimetral “queda restringida l'entrada i sortida de persones del territori de Catalunya, excepte per aquells desplaçaments que estiguin justificats”. Ha fet una crida a limitar la mobilitat personal, tot i que ha afirmat que “es permeten desplaçaments dins la mateixa comarca per visitar els cementiris el dies 31 d’octubre i 1 de novembre”, així com per activitats esportives individuals a l’aire lliure entre municipis limítrofs o la mobilitat per permisos penitenciaris. La consellera també ha insistit en l’estratègia de “desplaçaments en bombolles convivència”, és a dir, de grups de persones que viuen sota el mateix sostre, que també poden incloure persones cuidadores. La consellera ha informat que podran obrir les empreses de serveis essencials com les sanitàries, d’alimentació o de productes de primera necessitat. Pel que fa al comerç, ha explicat que es tanquen els centres i recintes comercials, però que es permet l’obertura d’establiments amb una superfície igual o inferior als 800m², amb un aforament del 30%. També ha assenyalat que se suspenen les activitats culturals, com les que es fan a teatres o cinemes. Meritxell Budó també ha dit que es manté la prohibició de les reunions de més de sis persones i el tancament dels serveis de restauració, que poden continuar prestant serveis d’entrega a domicili o recollida a l’establiment. En l’àmbit educatiu, es mantindrà l’activitat presencial a escoles i instituts. La docència universitària serà virtual i es reduirà l’assistència presencial al batxillerat i cicles formatius. “Totes les activitats que es puguin fer de forma telemàtica es faran així”, ha dit, “excepte les pràctiques o avaluacions que no es puguin fer per aquesta via”. Pel que fa al lleure, se suspenen les activitats per a infants i joves, l’esport escolar i les activitats extraescolars dins o fora del centre educatiu amb un propòsit educatiu o formatiu. Dispositiu de 5.000 mossos aquest cap de setmana Per la seva part, el conseller d’Interior ha agraït la complicitat de la ciutadania en la reducció de la mobilitat, que ha estat d’un 10% en les entrades i sortides de Barcelona i àrea metropolitana, en comparació amb la primera setmana d’octubre, i d’un 20% respecte del mateix període de l’any anterior. Pel que fa al compliment del confinament nocturn, ha assenyalat que la mobilitat ha caigut un 33% comparada amb la primera setmana d’octubre i un 45% respecte de l’any anterior. “Aquesta és la línia de coresponsabilitat amb què hem de treballar”, ha dit. Miquel Sàmper ha explicat quin serà el dispositiu policial que garantirà el compliment de les mesures anunciades pel Govern: “tenim un dispositiu doble entre Mossos i els més de 200 cossos de policies locals de Catalunya per garantir que no hi hagi sortides de pobles, ciutats, Barcelona i àrea metropolitana i les àrees ràpides de Catalunya, que controlarà el cos de Mossos d’Esquadra”. Sàmper ha indicat que hi haurà 5.000 mossos d’Esquadra amb dedicació exclusiva, en un dispositiu a l’alçada de les mesures i “per evitar que aquest cap de setmana no hi hagi sortides massives i que la festivitat sigui restrictiva dins de la bombolla de convivència”. Necessitat d’aplanar la corba D’altra banda, la consellera de Salut ha afirmat que la situació epidemiològica i assistencial és “extremadament crítica i greu”. “Estem en plena segona onada i hem d’aconseguir un punt d’inflexió decidit i ferm per baixar les xifres de contagis, que avui en dia són insostenibles”, ha dit, i ha insistit en “la necessitat d’aplanar la corba i doblegar-la”. Vergés ha lamentat que, tot i que en els darrers dies s’ha vist una lleugera desacceleració en nous casos per les últimes mesures preses, “no n’hi ha prou”, amb xifres “insostenibles” com els més de 5.000 contagis diaris. De seguir així, ha subratllat Vergés, “el nostre sistema de salut no aguantarà gaire més”, perquè des d’aquest dimarts, per primera vegada des del mes de maig, ja hi ha a les UCI’s més pacients Covid que no pas Covid, un fet que provoca que els professionals sanitaris hagin de deixar la seva activitat ordinària per només centrar-se en aquesta malaltia. La titular de Salut ha avançat que les projeccions amb què es treballa indiquen que, si no es prenen mesures més contundents, en 15 dies s’arribarà a la situació del març. Vergés ha recordat que fa molts mesos que el país i el sistema de salut s’està preparant. I ha posat com a exemple l’augment dels llits de crítics, que han passat dels 600 d’inici de la pandèmia als més de 1.000 d’ara; la provisió del sistema sanitari o el reforç del sistema de rastreig, de vigilància epidemiològica i l’atenció primària. La consellera ha fet una crida a la col·laboració de la ciutadania per rebaixar la interacció social i la mobilitat. I ha remarcat que l’objectiu és aconseguir que la taxa de transmissió estigui per sota de l’1, que es tendeixi al miler de casos diaris i a estabilitzar-se en un màxim de 300 pacients Covid a les UCI’s.
[ ... ]
Mesures de prevenció i espais municipals addicionals per al nou curs escolar
10/09/2020El 14 de setembre comença el curs escolar 2020-2021 amb un nou protocol per a la detecció i el control de casos positius de covid-19, material de protecció als centres i el reforç del servei de neteja. A més, 161 escoles i instituts de la ciutat ja han demanat poder utilitzar un dels 233 espais municipals oferts per facilitar l’aplicació de les mesures de prevenció. Enguany s’han matriculat 179.574 alumnes, un miler més que l’any passat, i per primer cop la matrícula pública a P3 supera la de la concertada. La nova oficina EduCovid Barcelona coordinarà la xarxa de salut i els centres educatius per poder aplicar el nou protocol de gestió de casos, que inclou el següent: Establir dos referents sanitaris per cadascun dels centres, un de salut pública i un d’atenció primària. Fer proves als grups en què s’hagi detectat un cas positiu. Identificar i rastrejar els contactes. A més, s’ha repartit material de prevenció als centres, com ara mascaretes, guants, gel hidroalcohòlic i termòmetres; s’ha reforçat el servei de neteja, i s’ha modificat la gestió dels accessos per poder-hi efectuar les entrades i sortides de manera gradual. També s’ha posat en marxa un banc de tauletes, amb 2.200 unitats, que s’oferiran en servei de préstec als alumnes que s’hagin de confinar. Espais municipals a disposició dels centres El 40% dels centres educatius de la ciutat han demanat poder fer ús d’un dels més de dos-cents espais municipals que s’han ofert a les escoles. Fins avui s’han rebut 129 peticions d’ús d’espais a l’aire lliure i 32 d’equipaments. Els espais continuaran a disposició dels centres en el futur; i si altres escoles o instituts demanen fer-ne ús més endavant, també s’atendran les seves peticions. Més equip i recursos Per poder atendre les necessitats generades per la covid-19, s’incorporen 514 nous professionals, dels quals 373 són docents. A més, el curs comença amb 412 centres d’ensenyament obligatori, 237 públics i 175 concertats, que inclouen el nou Institut Vapor de Fil, on s’ofereixen dues línies. També s’ha habilitat un nou equipament per a l’Escola La Mar Bella i s’han fet obres de millora a 113 centres durant l’estiu. Pel que fa a l’educació inclusiva, s’han reforçat els equips i s’ha habilitat un nou centre d’educació especial.
[ ... ]
Ampliació temporal de terrasses de bars i restaurants i espai per al comerç de barri
21/05/2020L’objectiu de la nova regulació de terrasses i comerços és estimular la reactivació econòmica dels teixits comercials als barris. Les noves mesures preveuen l’ampliació de l’ús de l’espai públic de locals de restauració i establiments comercials de barri de manera temporal i excepcional, prioritzant l’ocupació de places d’aparcament i carrils de circulació. Les sol·licituds es podran tramitar a partir de la setmana vinent. La fase 1 de desconfinament limita l’ús de les terrasses a un 50% de la capacitat. Amb l’ampliació de l’ús de l’espai públic, s’estima que el 93% de les 5.500 terrasses actuals podran mantenir o incrementar l’activitat comercial al carrer. A més, d’acord amb la situació derivada de la covid-19, la taxa de terrasses es reduirà un 75% fins al 31 de desembre de 2020. El nou decret s’ha desenvolupat amb la col·laboració dels actors econòmics implicats, el veïnat i els grups municipals per recollir el màxim de punts de vista. Comerç al carrer Per impulsar l’activitat del comerç minorista i de proximitat, es facilitarà que s’organitzin esdeveniments a la via pública en eixos i carrers comercials. L’ocupació de l’espai públic, que serà temporal i haurà de respectar les mesures de seguretat, prevenció i higiene, se sol·licitarà a través d’associacions de comerciants o entitats de comerç sense ànim de lucre. També es posaran en marxa mesures específiques per estimular l’activitat comercial als mercats municipals a través de l’ocupació temporal de l’espai públic contigu als establiments. Per facilitar que es compleixin les mesures de seguretat i prevenció, l’Ajuntament repartirà 40.000 mascaretes als treballadors i treballadores del sector comercial. Noves terrasses i ampliacions La normativa inclou tant l’ampliació de l’espai d’establiments que ja disposen de terrasses com l’atorgament temporal de llicències, d’acord amb les condicions d’ús de l’espai públic i els criteris que s’estableixen al nou decret. Les ampliacions o llicències noves se sol·licitaran a través del portal de tràmits municipal. Per a consultes i informació, s’habilitarà un web específic i un telèfon d’atenció a través de Barcelona Activa: 900 533 175. Quan es podran ampliar les terrasses? Un cop entri en vigor la fase 1 de desconfinament s’iniciarà la gestió dels permisos i ampliacions, que s’implantaran progressivament durant els dies següents. On se situaran les terrasses noves o les ampliacions? Se situaran prioritàriament a la calçada, per exemple, en places d’aparcament o carrils de circulació contigus a la vorera. Quins requisits s’han de complir? Algunes de les condicions són: Respectar els criteris d’accessibilitat de l’ordenança de terrasses. No obstaculitzar carrils bici, vies de transport públic, accés a aparcaments o equipaments, pas de vehicles de serveis i ús i visualització dels serveis públics i senyals de trànsit. En cas d’ocupar carrils de circulació, els establiments que utilitzin una mateixa via hauran de presentar una proposta unitària per fer ús d’un tram complet. Només es podrà ampliar la superfície de les terrasses quan no superin el 50% de la superfície lliure de pas, i sempre que els espais lliures siguin adequats. En voreres i plataformes úniques, caldrà garantir un espai de pas lliure per a vianants de 2 metres. Només es podrà instal·lar mobiliari autoritzat: taules, quatre cadires per cada taula, para-sols i, quan s’ocupi la calçada, també jardineres. No podran interferir en les necessitats que puguin tenir altres establiments o activitats comercials derivades del compliment de distàncies de seguretat sanitària. Quin és l’aforament màxim per a establiments que amplien la terrassa? En l’espai habitual de la terrassa es podran instal·lar el 50% de les taules. En l’espai ampliat es podran col·locar fins a quatre taules, i si s’ocupa la calçada, fins a sis taules. En tots els casos, s’ha de mantenir la distància de seguretat de 2 metres i seguir els criteris d’ubicació i les normatives vigents. Quin és l’aforament màxim per a establiments amb terrassa nova? Es podran instal·lar quatre taules, i si s’ocupa la calçada, fins a sis taules. S’ha de mantenir la distància de seguretat de 2 metres i seguir els criteris d’ubicació i les normatives vigents. Quins seran els horaris d’obertura? De diumenge a dijous, de 8.00 a 0.00 hores, i divendres i vigílies de festius, de 8.00 a 1.00 hores.
[ ... ]
Comença el període d’inscripcions per rebre l’ajut econòmic complementari a autònoms
20/05/2020La convocatòria, amb una dotació de 5 milions d’euros, és del 20 de maig fins al 30 de setembre, i es rebran 300 euros en un pagament únic, fins a esgotar el crèdit disponible. Demà, 20 de maig, s’obre el període d’inscripcions per rebre l’ajut municipal Autòno+ Barcelona. Treballadors i treballadores en règim d’autònom que ja estiguin rebent la Prestació Extraordinària estatal per haver patit una davallada del 75% en els seus ingressos, o hagin tancat la seva activitat de forma forçada per la crisi de la Covid-19, podran presentar les seves sol·licituds fins el 30 de setembre de 2020, a través del web www.barcelonactiva.cat/autonomes Aquesta mesura dissenyada des de l’Ajuntament de Barcelona, amb Barcelona Activa i la col·laboració de diferents agents socials i econòmics, vol garantir que barcelonins i barcelonines del col·lectiu autònom percebin el 100% de la base de cotització mínima, ja que amb la Prestació Extraordinària del Govern espanyol RD8/2020, de 17 de març, i amb els 300 euros d’aquest ajut, podran percebre la base mínima de cotització. Aquests 300 euros, en pagament únic, arribaran a uns 16.500 beneficiaris, fins esgotar els 5 milions d’euros destinats per aquest programa excepcional. Per acollir-se a aquesta subvenció, s’haurà de tenir reconeguda la Prestació Econòmica Extraordinària per cessament d’activitat o per afectació greu dels ingressos; s’haurà de comptar amb l’empadronament a la ciutat abans de la convocatòria; i, a més, caldrà trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Seguretat Social. El criteri per assignar les sol·licituds serà per ordre de presentació i s’assignaran mentre hi hagi partida pressupostària. Entre les persones que poden demanar aquestes subvencions també hi ha els treballadors de societats mercantils, socis cooperativistes que s’hagin acollit al RETA, administradors de societats, autònoms dependents o amb vincle familiar amb propietaris de les empreses, a més dels empresaris individuals i freelance. Una desescalada amb el suport i l’acompanyament municipal Aquests ajuts es lliuraran amb gran celeritat per cobrir una necessitat urgent dels agents econòmics més afectats per aquesta crisi. En aquest sentit, s’implementen en paral·lel mesures durant les setmanes de desconfinament i desescalada per pal·liar els cops de la crisi i evitar que petites empreses hagin de tancar. L’Ajuntament de Barcelona treballa per donar suport i injectar noves eines al teixit productiu en un moment clau, per la qual cosa ja està elaborant diferents paquets de mesures per la reconstrucció econòmica de la ciutat. Un exemple és la creació del Centre de Resposta Econòmica (CECORE) a on es detallen els plans de recuperació que el consistori aplicarà en els propers mesos i fins el 2021, pels quals ha anunciat que hi destina 25 milions d’euros. De moment, aquest gabinet de crisi i recuperació econòmica treballa en la primera etapa, consistent en aplicar les mesures de xoc i tenir impacte en els sectors més debilitats. Les mesures de reactivació d’aquest pla de superació de la crisi econòmica i social s’articulen en diferents blocs i amb impactes directes en sectors com ara: empresa, autònoms i emprenedoria; turisme i indústries creatives; mercats, comerç, restauració i consum; economia social i solidària; promoció de ciutat i marca; ocupació de qualitat; reactivació industrial; esports i activitat econòmica. Entre les altres línies d’ajut que ja han començat aquest mes de maig, hi ha l’acompanyament i orientació a empreses per aconseguir finançament, coordinat amb l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) de Barcelona Activa, amb ‘expertise’ sobre liquiditat empresarial i que ara s’adapta per donar solucions més properes i immediates. Només en el que portem de maig, i amb l’inici d’aquests nous serveis, s’han rebut una setantena de demandes d’empreses que cerquen finançament, i en alguns casos interessades en instruments d’aval bancari, o altres consultes per fer front la situació provocada per la Covid19. També s’ha posat en marxa un nou servei jurídic per tal de renegociar temporalment contractes de lloguer de locals comercials i oficines, i en els casos que no es pugui assolir un acord, l’OAE amplia el seu servei de localització empresarial, amb la “relocalització” per tractar de donar continuïtat a activitats o negocis. En aquest cas, unes 40 empreses han contactat amb aquest servei interessades en enfocar la negociació amb la propietat o per rebre ajuts econòmics directes. Per atendre aquesta demanda, l’equip tècnic de Barcelona Activa fa una primera anàlisi per informar sobre les característiques del servei i orientar sobre les possibilitats de negociació amb la propietat. Alguns d’aquests casos es deriven al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), que fa el servei de manera gratuïta. Web i telèfon de suport a l’economia de Barcelona Per donar més cobertura a les peticions de la ciutadania, des de l’estat d’alarma, Barcelona Activa té una web específica www.barcelonactiva.cat/covid19 que recull tots els ajuts i recursos de les diferents administracions públiques per donar resposta a les necessitats i l’impacte d’aquesta nova realitat. A més, ha habilitat un nou telèfon de suport a l’economia de Barcelona 900 533 175. Des de la seva posada en marxa, el 23 de març s’han atès més de 4.200 trucades (un promig de 700 a la setmana). Barcelona Activa ha atès 13.000 persones i més de 2.000 empreses des de l’estat d’alarma. També s’ha incrementat un 13% l’assessorament i atenció a empreses (amb un pes rellevant del sector comerç, de producció creativa i cultural, i de serveis a la comunitat i atenció social, així com l’hostaleria, el turisme i la indústria); ha augmentat el volum d’autònoms atesos (del 28% al 34%). Pel que fa a l’assessorament en els Punts de Drets Laborals, s’ha atès més 1.500 persones, el mateix volum que en tot el 2019, majoritàriament per consultes relacionades amb la Seguretat Social (31%), acomiadaments (16%) i ERTO (14%).
[ ... ]
Serveixen per eliminar el coronavirus, les màquines d’ozó?
13/05/2020La desescalada està permetent que vagin obrint -amb moltes limitacions- establiments i negocis, i les mesures de desinfecció de superfícies han de ser estrictes. Per això hi ha tot un seguit de mètodes i eines que van apareixent, com les mampares i les màquines d’ozó o de rajos ultraviolats, que generen molts dubtes entre la ciutadania. Moltes empreses aprofiten l’avinentesa per vendre els seus productes, però… són efectius? De les màquines d’ozó se n’està parlant molt, aquests dies. Hi ha estudis que, efectivament, diuen que aquest gas pot servir per desinfectar, però cal tenir en compte que l’ozó no es troba a la llista de productes viricides del Ministeri de Sanitat, que són els productes que caldria fer servir per a la desinfecció, ja que la seva eficàcia ha estat provada i per a tal efecte han estat autoritzats. QUÈ EN DIUEN LES AUTORITATS SANITÀRIES? Davant els dubtes dels últims dies, Sanitat ha publicat una nota per explicar que la venda de les màquines d’ozó està permesa, almenys fins que acabi l’avaluació que n’està fent la Unió Europea. Això sí, Sanitat alerta que cal que es respectin les mesures de seguretat corresponents. Els biocides com l’ozó s’han de comercialitzar amb notificació al ministeri. -No es pot aplicar en presència de persones. -Els aplicadors han de disposar dels equips de protecció adequats. -Com que és una substància química perillosa, pot produir efectes adversos. En l’inventari de classificació de l’ECHA (Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques) es notifica la classificació d’aquesta substància com a perillosa per via respiratòria, irritació de pell i mal ocular. -S’haurà de ventilar adequadament el lloc desinfectat abans de l’ús. -Pot reaccionar amb substàncies inflamables i pot produir reaccions químiques perilloses en contacte amb altres productes químics. La Generalitat de Catalunya, a través del Canal Salut, informa que “aquesta substància està sent avaluada, però encara no està aprovada, per la qual cosa el Ministeri de Sanitat no disposa de cap document sota aquesta legislació de biocides que n’estableixi l’eficàcia i la seguretat en l’ús”. A més, apunta que “es plantegen dubtes principalment sobre les dosis necessàries per garantir-ne l’eficàcia davant el coronavirus i els efectes sobre la salut que aquestes dosis poden implicar”. L’ozó i altres productes derivats tampoc no es recullen com a vàlids contra el coronavirus en superfícies a la llista de desinfectants de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units . La Societat Espanyola de Sanitat Ambiental (SESA) ha apuntat que “en el cas de l’ozó i el diòxid de clor, s’estan utilitzant, potser per error, com a viricides, sense estar constatat que ho siguin, la qual cosa pot suposar una falsa sensació de seguretat als ciutadans”. LES EMPRESES DE SANITAT AMBIENTAL ALERTEN L’Associació d’Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) és molt escèptica i crítica envers les desinfeccions que s’estan fent amb ozó. El president, Sergio Monge, explica a RAC1.cat que les desinfeccions s’han de fer sempre “per part d’empreses que estiguin registrades oficialment com a empreses de serveis biocides, registres de cada Conselleria de Sanitat, perquè és una qüestió de la qual depèn la salut pública, i per això la llei és restrictiva”. Sobre l’ozó, Monge apunta que “les desinfeccions s’han de fer amb productes que han demostrat eficàcia viricida, que són els que ha dit el Ministeri de Sanitat en el seu llistat. Són aquests els únics que tenen eficàcia demostrada, i l’ozó no hi és”. Aquest especialista posa l’accent en la responsabilitat, especialment important enmig d’una pandèmia. “Si tens formigues a casa, i et compres un aparell d’ultrasons, hauràs perdut temps i diners. Però amb milers de morts i centenars de milers d’infectats per coronavirus, estem en un altre escenari. No es pot posar qualsevol a fer desinfeccions, ni amb qualsevol producte”. El cas és que ara mateix, com apunta Sanitat a la seva nota, l’ozó està en un procés d’avaluació per part de les autoritats europees. És una de les matèries o substàncies actives que s’estan avaluant, encara i fins al 2024, per part de l’ECHA. Són les empreses les que defensen les substàncies, i l’autoritat ha de comprovar cada argument. En primer lloc, s’ha de veure quina concentració de producte es necessita per arribar a un determinat poder desinfectant. I a continuació cal comprovar si això és compatible per a la salut o no. L’ECHA també estudia quines mesures de prevenció cal prendre abans d’aplicar aquestes substàncies. En el cas de l’ozó, tot això encara s’estudia. “Per les proves que s’han fet amb altres virus, calen concentracions molt elevades d’ozó perquè sigui efectiu, i per això no hi pot haver persones presents quan es fa servir contra aquests virus. A més, un cop utilitzat, cal rebaixar la concentració al valor ambiental permès, l’ozó present. Per fer això ho he de fer amb terminis de seguretat”, explica Monge. COTXES D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES Si les màquines d’ozó estan en dubte, com pot ser que alguns cossos de policies locals i de bombers estiguin comprant els aparells per desinfectar els vehicles de patrulla o de servei? “S’estan fent dues coses malament per part de les administracions que prenen aquestes mesures: contractar serveis de desinfecció que no hi estan capacitats, i fer servir uns productes que no estan reconeguts pel Ministeri de Sanitat com a viricides”, diu Monge. En les proves que s’han fet amb ozó per desinfectar superfícies d’altres tipus de virus no tan nous (no amb coronavirus), calen moltes hores de repòs del producte perquè la concentració d’ozó baixi dels nivells d’eficàcia contra el virus als nivells compatibles amb la salut. “I en canvi les màquines que veiem ara, et desinfecten suposadament el cotxe en pocs minuts i et donen les claus en un minut. No té sentit”.
[ ... ]
El Departament d'Empresa i Coneixement impulsa un manifest unitari del comerç català
31/03/2020Els entitats i associacions del sector comerç han subscrit el document en què insten al Govern central a ampliar les mesures econòmiques anunciades per tal d’injectar “liquiditat directa” al comerç a través de la suspensió de tributs, pagaments a la seguretat social, l’ampliació del crèdit bancari i d’ajuts al pagament de lloguers. El manifest, encapçalat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, l’han subscrit PIMEC Comerç, Foment Comerç, l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Consell de Gremis, RETAILCAT, Comertia, CECOT Comerç, Barcelona Oberta, Fundació Barcelona Comerç, Fundació Comerç Ciutadà, FECOM Lleida, FOEG Girona, el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació, Asociación Nacional de Empresas de Distribución a Catalunya, i l’Asociación Española de Supermercados a Catalunya. L’estat d’alarma ha prohibit l’activitat del 54% del comerç, que suposa el 49% de la facturació del sector i ocupa al 45% dels treballadors i ha provocat la dràstica davallada de vendes de molt comerç que ha pogut obrir . Això ha significat el tancament de 48.000 establiments, on treballen 144.000 persones, i amb una facturació agregada de prop de 20.000 milions d’euros l’any. El sector comerç representa el 16% del PIB a Catalunya. El Departament d’Empresa i Coneixement, juntament amb per les entitats i associacions del sector comerç a Catalunya, han signat un manifest unitari on clamen al Govern central que ampliï les mesures econòmiques anunciades davant la “situació d’extrema urgència” que està patint el sector. El manifest -impulsat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón i que farà arribar demà a la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Ángeles Maroto- assenyala que “en una situació així d’extraordinària fan falta mesures igualment extraordinàries”, i afegeix que “és indispensable mitigar l’impacte econòmic de la crisi sanitària i preservar el màxim nombre de comerços i establiments”. Per fer-hi front, el document reclama al Govern central accions per injectar “liquiditat directa” a través de la suspensió de pagament de tributs, seguretat social i autònoms per un període mínim de quatre mesos, l’ampliació del crèdit bancari fins 100.000 euros, i ajuts al pagament de lloguers d’establiments i instal·lacions empresarials. Així mateix, el sector comerç en ple insta a “la flexibilització de les condicions d’accés” a les mesures financeres adoptades “per tal d’incloure empreses i professionals autònoms del sector comerç tant els que han hagut de tancar, com els qui han vist reduïda significativament la seva facturació”. Finalment, reclamen “agilitat i immediatesa” en la posada en marxa de totes les mesures davant “l’extrema urgència que necessiten empreses i professionals autònoms", així com “garantir el compromís del sistema bancari en el seu impuls”. El manifest, encapçalat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, l’han subscrit PIMEC Comerç, Foment Comerç, l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC), Consell de Gremis, RETAILCAT, Comertia, CECOT Comerç, Barcelona Oberta, Fundació Barcelona Comerç, Fundació Comerç Ciutadà, FECOM Lleida, FOEG Girona, el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació (CEDAC), Asociación Nacional de Empresas de Distribución (ANGED) a Catalunya, i l’Asociación Española de Supermercados (ACES) a Catalunya. Sector comerç representa el 16% del PIB a Catalunya i ocupa a 600.000 persones Catalunya compta amb 32.000 comerços d’alimentari que estan treballant a màxima capacitat. El sector de comerç, especialment alimentació, està fent una gran feina a tot el territori i des de tots els formats, proveint a la població i prioritzant la població més vulnerable. L’estat d’alarma ha prohibit l’activitat del 54% del comerç, que suposa el 49% de la facturació del sector i ocupa al 45% dels treballadors i ha provocat la dràstica davallada de vendes de molt comerç que ha pogut obrir . Això ha significat el tancament de 48.000 establiments, on treballen 144.000 persones, i amb una facturació agregada de prop de 20.000 milions d’euros l’any. Actualment a Catalunya hi ha 101.216 establiments comercials (13,33 establiments per cada 1.000 habitants, 2 punts per sobre de la mitjana estatal), i el 99,8% de les empreses del sector són micro, petites o mitjanes. Els treballadors del sector comerç representen el 15% d’ocupats de Catalunya, amb 600.000 persones ocupades (320.000 en comerç al detall i la resta a l’engròs). El total d’autònoms del comerç al detall són 76.000 (1 de cada 4 ocupats), i sumant el comerç a l’engròs, el nombre s’eleva als 121.968. En el seu conjunt, el sector comerç representa el 16% del PIB a Catalunya.
[ ... ]
Barcelona ajuda empreses i autònoms a fer front a la crisi de la Covid-19
31/03/2020L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa, els darrers dies, diverses accions i serveis per tal de garantir als agents econòmics de la ciutat la seva subsistència després que l’estat d’alarma hagi comportat una baixada dràstica de l’activitat a la ciutat. És per això que d’una banda s’han posat en marxa diversos serveis d’informació i assessorament i, de l’altra, s’han prorrogat els terminis per pagar els tributs municipals fins el mes de juliol. Informació, assessorament i suport Barcelona ha incrementat i reforçat el servei de Punts de Defensa de Drets Laborals per resoldre les peticions de la ciutadania i les empreses sobre la seva situació laboral o econòmica. El servei, que fins ara era presencial, s’ha obert a tota la ciutadania via telefònica 93 234 6121/22 i mitjançant una bústia de correu: dretslaboralscv@barcelonactiva.cat. A més, Barcelona Activa ha activat una atenció telefònica personalitzada que es dirigeix a tota la ciutadania, per a derivar, des d’un sol punt, cap als serveis i recursos especialitzats que millor s’adaptin a cada consulta. La línia gratuïta és 900 533 175, i funciona de 9h a 18h, de dilluns a divendres. També s’ha posat en marxa el portal barcelonactiva.cat/covid19, que inclou informació de serveis, accions i ajuts dissenyats específicament per fer front a aquesta situació temporal d’incertesa, falta de liquiditat i aturada general d’activitat. El portal funciona en tres grans blocs: les persones treballadores, els autònoms, i empreses, pimes i entitats. A més, les persones autònomes poden recórrer també al telèfon 900 505 805 i indicant la clau “AUTÒNOMS 2020” per a suport emocional a càrrec de psicòlegs i psicòlogues. Es tracta d’un servei que han posat en marxa la Fundació PIMEC, a través de la Fundación Salud y Persona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. L’IMMB aplica mesures específiques en les seves taxes L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha anunciat ja les primeres mesures específiques en les seves taxes per alleugerir els comerços i negocis davant la davallada econòmica. Així, ha tramès les següents instruccions a Caixabank sobre els tributs que en aquests moments ja té en gestió: Tribut 0452001. Cànon de parades primer trimestre 2020 de parades de mercats: Ampliació del període de pagament dels rebuts no domiciliats del fins el 30 d’ abril de 2020. Tribut 0452001. Cànon primer trimestre 2020 de parades de mercats: Modificació de la data de càrrec dels rebuts domiciliats al 20/04/2020. Tribut 0712003. Fraccionats mes de març 2020 de parades de mercats: Modificació de la data de càrrec dels rebuts domiciliats al 20/04/2020. Tribut 0902073. Remesa del mes de març dels llocs de subhasta del mercat de Fira Bellcaire: Ampliació del període de pagament dels rebuts fins el 23/04/2020. Es prorroguen els terminis dels tributs municipals L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat prorrogar els terminis de pagament dels tributs municipals més enllà del que marca el decret llei 8/2020 de 17 de març, i en la majoria de casos, fins al mes de juliol. D’aquesta manera, el consistori vol contribuir a alleugerir les dificultats econòmiques de la ciutadania, de les empreses i de l’activitat econòmica en general. L’Institut Municipal d’Hisenda ha creat una Oficina Tributària virtual a través de la qual donarà resposta a les qüestions i les inquietuds de la ciutadania i de les empreses. Aquest canal es crea per informar la ciutadania sobre les novetats fiscals i resoldre els dubtes específics d’aquest àmbit. També incorpora informació amb les novetats tributàries, així com un llistat de preguntes freqüents d’interès i d’ajuda per als contribuents. Així, el consistori ha prorrogat la data límit de pagament dels seus tributs i obligacions per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19. L’Impost sobre béns immobles (IBI) i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) es podran pagar fins al mes de juliol i la taxa per a la utilització privativa de la via pública (coneguda com a taxa de terrasses) no s’haurà de pagar fins al mes d’octubre. A més, en aquesta taxa la quota a pagar tindrà en compte el període en què els establiments no han pogut obrir. La modificació dels diferents tributs queda de la següent manera: Impost sobre béns immobles (IBI) Per a aquelles persones que no tinguin l’IBI amb domiciliació bancària es prorroga el pagament fins al 3 de juliol (fins ara acabava el 4 de maig). Per a les persones que tenen domiciliat el pagament fraccionat per trimestres, el segon trimestre es cobrarà el 3 de juliol. Finalment, per a les persones que han domiciliat per primera vegada l’impost, es cobrarà el 3 de juliol també. En qualsevol cas, si la persona contribuent no ha domiciliat l’impost i no desitja exhaurir el període de pagament addicional fins al mes de juliol ho podrà fer pels canals habituals que consten en el rebut. Impost sobre els vehicles de tracció mecànica El termini de pagament de tots els rebuts acaba el 3 de juliol. Aquesta data no es modifica pel que fa als rebuts amb domiciliació bancària, però si per als rebuts no domiciliats, ja que fins ara en aquets cas el termini de pagament acabava el 15 de juny. Taxa d’utilització privativa de la via pública (terrasses) La nova data per pagar tots els rebuts, tant els domiciliats com els no domiciliats s’amplia fins al mes d’octubre. Aquesta ampliació permetrà gestionar els descomptes que corresponguin al període en què l’establiment no hagi pogut exercir la seva activitat com a conseqüència de l’aplicació del decret d’alarma. Per tal d’introduir aquestes modificacions, s’anul·laran els rebuts que encara no hagin estat pagats i es procedirà a liquidar de nou les quotes, amb el corresponent descompte pel període que no els establiments no han pogut obrir. Aquelles persones contribuents que ja hagin pagat el rebut d’aquest 2020, podran sol·licitar que se’ls retorni la part proporcional al període en què han hagut de romandre tancats per l’estat d’alarma. Aquesta sol·licitud es fa a través del tràmit d’internet de devolució a través de les carpetes del ciutadà, empreses i entitats i carpeta del professional. Precio público por la recogida de residuos comerciales e industriales El precio público de residuos tendrá en cuenta la reducción que corresponda en relación al periodo de duración del estado de alarma. Mantiene como fecha límite de pago el 1 de diciembre para los recibos no domiciliados y el 23 de diciembre para los domiciliados. Plusvalía Los plazos para obtener la autoliquidación calculada no ha cambiado. En cambio, el plazo para pagar la plusvalía se ha ampliado hasta el 3 de julio. Del mismo modo, se prorroga hasta el 3 de julio los plazos de pago de las autoliquidaciones con periodo voluntario de pago. Las liquidaciones de los diferentes tributos, como por ejemplo el IBI, IAE etc., autoliquidaciones del Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras (ICIO), providencias de apremio y diligencias de embargo con fecha final de pago posterior al 18 de marzo, cuando comenzaron los efectos fiscales del decreto ley 8/2020 de 17 de marzo, se podrán pagar hasta el 3 de julio. El Instituto Municipal de Mercados de Barcelona concretará más adelante de manera detallada cómo afectan y se aplican estas medidas a las personas que trabajan o tienen negocios en los mercados de la ciudad.
[ ... ]
Nous serveis d'assessorament laboral per a la ciutadania, les entitats i les empreses
25/03/2020Amb motiu de la situació de crisi actual provocada per la Covid-19, es posen en marxa un telèfon d'atenció gratuïta per a resoldre consultes de l'àmbit laboral a la ciutadania i un nou portal de Barcelona Activa per facilitar ajudes econòmiques i eines de suport a treballadors , entitats, autònoms i el sector empresarial. A més, Barcelona Activa no farà efectiu el cobrament de l'lloguer de totes les empreses allotjades en els seus vivers i incubadores mentre duri l'estat d'alarma. Nou telèfon d'atenció gratuïta per a la ciutadania El nou servei d'atenció telefònica és personalitzat i es dirigeix a qualsevol persona que tingui dubtes o consultes que es puguin resoldre des de Barcelona Activa. El telèfon d'atenció, 900 533 175, és gratuït i està actiu de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00 hores. Les consultes es derivaran als serveis o recursos especialitzats que millor s'adaptin a cada cas. Punts de defensa el dret laboral Mentre duri l'estat d'alerta, l'atenció presencial dels punts de defensa del dret laboral en les tres seus de districte queda suspesa, i el servei es concentra en l'atenció telefònica i telemàtica, que s'amplia a tota la ciutat. S'han habilitat tres línies telefòniques: 932 346 122, 932 346 121 i 932 346 120. Es pot contactar per correu electrònic amb qualsevol de les tres seus de districte. Consulta les adreçes electròniques i els horaris d'atenció aquí. Web informativa amb recursos econòmics Barcelona Activa habilita un nou portal informatiut que reuneix els recursos econòmics i de suport de totes les administracions, dirigits especialment a microempreses, pimes, autònoms i treballadors, que són els que han patit més la caiguda de la facturació des de la declaració de l'estat d'alarma. El web també dóna servei a totes les empreses, cooperatives, entitats o associacions que ho sol·licitin. Subvencions a projectes d'economia cooperativa, social i solidària Les entitats també disposen d'un servei d'assessorament telemàtic per a la presentació de projectes d'economia cooperativa, social i solidària a convocatòries obertes de subvencions. L'objectiu d'aquest servei és resoldre les consultes relacionades amb la documentació de les convocatòries dels programes “Impulsem el que fas” y “Enfortim l'ESS 2020”. Com pot informar-se la ciutadania? A través dels punts de defensa de dret laboral: amb tres línies d'atenció telefònica (932 346 122, 932.346.121 i 932.346.120) o per correu electrònic. Consulta les direcciones electrónicas y los horarios aquí. A través del teléfono de atención gratuita de Barcelona Activa: 900 533 175, de lunes a viernes, de 9.00 a 18.00 horas. En el portal informativo de Barcelona Activa, en el apartado “Trabajadores y trabajadoras”, que también incluye otros recursos disponibles. ¿Cómo pueden informarse los profesionales autónomos, las microempresas y las pymes? A través de los puntos de defensa de derecho laboral: con tres líneas de atención telefónica (932 346 122, 932 346 121 y 932 346 120) o por correo electrónico. Consulta les adreçes electròniques i els horaris d'atenció aquí. Mitjançant el telèfon d'atenció gratuïta de Barcelona Activa: 900 533 175, de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00 hores. Al portal informatiu de Barcelona Activa hi ha un espai específic amb recursos de totes les administracions, com bonificacions i ajornaments de les tases municipals a les empreses, formació tecnològica en el Cibernàrium i altres eines d'interès. Com poden informar les entitats, les associacions i les cooperatives? Les entitats que optin a les convocatòries obertes de subvenció dels programes "Impulsem el que fas" i "Enfortim l'ESS 2020" disposen d'un servei d'assessorament telemàtic específic. Mitjançant el telèfon d'atenció gratuïta de Barcelona Activa: 900 533 175, de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00 hores. A més, al portal informatiu de Barcelona Activa hi ha altres recursos com formacions en línia per a les persones autònomes, empreses i entitats de ESS o un repositori de material i informació rellevant per a les empreses d'ESS.
[ ... ]
