Serveixen per eliminar el coronavirus, les màquines d’ozó?
13 de maig de 2020
La desescalada està permetent que vagin obrint -amb moltes limitacions- establiments i negocis, i les mesures de desinfecció de superfícies han de ser estrictes. Per això hi ha tot un seguit de mètodes i eines que van apareixent, com les mampares i les màquines d’ozó o de rajos ultraviolats, que generen molts dubtes entre la ciutadania. Moltes empreses aprofiten l’avinentesa per vendre els seus productes, però… són efectius?
De les màquines d’ozó se n’està parlant molt, aquests dies. Hi ha estudis que, efectivament, diuen que aquest gas pot servir per desinfectar, però cal tenir en compte que l’ozó no es troba a la llista de productes viricides del Ministeri de Sanitat, que són els productes que caldria fer servir per a la desinfecció, ja que la seva eficàcia ha estat provada i per a tal efecte han estat autoritzats.
QUÈ EN DIUEN LES AUTORITATS SANITÀRIES?
Davant els dubtes dels últims dies, Sanitat ha publicat una nota per explicar que la venda de les màquines d’ozó està permesa, almenys fins que acabi l’avaluació que n’està fent la Unió Europea. Això sí, Sanitat alerta que cal que es respectin les mesures de seguretat corresponents. Els biocides com l’ozó s’han de comercialitzar amb notificació al ministeri.
-No es pot aplicar en presència de persones.
-Els aplicadors han de disposar dels equips de protecció adequats.
-Com que és una substància química perillosa, pot produir efectes adversos. En l’inventari de classificació de l’ECHA (Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques) es notifica la classificació d’aquesta substància com a perillosa per via respiratòria, irritació de pell i mal ocular.
-S’haurà de ventilar adequadament el lloc desinfectat abans de l’ús.
-Pot reaccionar amb substàncies inflamables i pot produir reaccions químiques perilloses en contacte amb altres productes químics.
La Generalitat de Catalunya, a través del Canal Salut, informa que “aquesta substància està sent avaluada, però encara no està aprovada, per la qual cosa el Ministeri de Sanitat no disposa de cap document sota aquesta legislació de biocides que n’estableixi l’eficàcia i la seguretat en l’ús”. A més, apunta que “es plantegen dubtes principalment sobre les dosis necessàries per garantir-ne l’eficàcia davant el coronavirus i els efectes sobre la salut que aquestes dosis poden implicar”.
L’ozó i altres productes derivats tampoc no es recullen com a vàlids contra el coronavirus en superfícies a la llista de desinfectants de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units .
La Societat Espanyola de Sanitat Ambiental (SESA) ha apuntat que “en el cas de l’ozó i el diòxid de clor, s’estan utilitzant, potser per error, com a viricides, sense estar constatat que ho siguin, la qual cosa pot suposar una falsa sensació de seguretat als ciutadans”.
LES EMPRESES DE SANITAT AMBIENTAL ALERTEN
L’Associació d’Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) és molt escèptica i crítica envers les desinfeccions que s’estan fent amb ozó. El president, Sergio Monge, explica a RAC1.cat que les desinfeccions s’han de fer sempre “per part d’empreses que estiguin registrades oficialment com a empreses de serveis biocides, registres de cada Conselleria de Sanitat, perquè és una qüestió de la qual depèn la salut pública, i per això la llei és restrictiva”.
Sobre l’ozó, Monge apunta que “les desinfeccions s’han de fer amb productes que han demostrat eficàcia viricida, que són els que ha dit el Ministeri de Sanitat en el seu llistat. Són aquests els únics que tenen eficàcia demostrada, i l’ozó no hi és”. Aquest especialista posa l’accent en la responsabilitat, especialment important enmig d’una pandèmia. “Si tens formigues a casa, i et compres un aparell d’ultrasons, hauràs perdut temps i diners. Però amb milers de morts i centenars de milers d’infectats per coronavirus, estem en un altre escenari. No es pot posar qualsevol a fer desinfeccions, ni amb qualsevol producte”.
El cas és que ara mateix, com apunta Sanitat a la seva nota, l’ozó està en un procés d’avaluació per part de les autoritats europees. És una de les matèries o substàncies actives que s’estan avaluant, encara i fins al 2024, per part de l’ECHA. Són les empreses les que defensen les substàncies, i l’autoritat ha de comprovar cada argument. En primer lloc, s’ha de veure quina concentració de producte es necessita per arribar a un determinat poder desinfectant. I a continuació cal comprovar si això és compatible per a la salut o no. L’ECHA també estudia quines mesures de prevenció cal prendre abans d’aplicar aquestes substàncies. En el cas de l’ozó, tot això encara s’estudia.
“Per les proves que s’han fet amb altres virus, calen concentracions molt elevades d’ozó perquè sigui efectiu, i per això no hi pot haver persones presents quan es fa servir contra aquests virus. A més, un cop utilitzat, cal rebaixar la concentració al valor ambiental permès, l’ozó present. Per fer això ho he de fer amb terminis de seguretat”, explica Monge.
COTXES D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES
Si les màquines d’ozó estan en dubte, com pot ser que alguns cossos de policies locals i de bombers estiguin comprant els aparells per desinfectar els vehicles de patrulla o de servei? “S’estan fent dues coses malament per part de les administracions que prenen aquestes mesures: contractar serveis de desinfecció que no hi estan capacitats, i fer servir uns productes que no estan reconeguts pel Ministeri de Sanitat com a viricides”, diu Monge. En les proves que s’han fet amb ozó per desinfectar superfícies d’altres tipus de virus no tan nous (no amb coronavirus), calen moltes hores de repòs del producte perquè la concentració d’ozó baixi dels nivells d’eficàcia contra el virus als nivells compatibles amb la salut. “I en canvi les màquines que veiem ara, et desinfecten suposadament el cotxe en pocs minuts i et donen les claus en un minut. No té sentit”.
